AL DESCOBERT

Va ser en un dia gris,
ennuvolat i plàcid.
Dels pins degotaven
instants d’una petita pluja,
minsa, persistent i encobridora.
Caminàvem fins al mar.
Teníem a prop el Fortí de la Reina
i el so llunyà de campanes de la Catedral.
A terra, les pinyes deixaven un rastre nou.
Vam caminar fins al mar.
L’olor de bosc entre la calma
aturava el temps i les paraules.
Entre tu i jo arribava un lent silenci.
I quan vam ser al final del camí,
en aquell punt de la platja dels Cossis,
vam descobrir un mar embravit
que deixava al descobert la fúria
i l’embat d’una força primigènia
que ens va atrapar per sempre.
Entre la placidesa i la tempesta,
l’abraçada de mar vingué de lluny.
Vingué d’altres mars que allí s’unien
amb la petita pluja,
minsa, persistent i encobridora.
Ara caminem junts fins al mar.

Roser Guasch Bea. Poema inèdit, 2023.

Roser Guasch Bea (Les Masies de Sant Miquel, Banyeres del Penedès, 1969)

L’escriptora, que viu a Tarragona, ha escrit narrativa, articles d’opinió, assaig literari i, sobretot, poesia. Ha desenvolupat diversos projectes amb autors d’altres manifestacions artístiques com la fotografia, la pintura i la música. La seva obra parteix de la natura per anar configurant un univers poètic i vital ple de símbols i de llocs compartits amb el lector.