MAR, LA PARAULA

En el moment esquiu que neix el dia
em pregunto enfront d’aquesta panxa ampla
si és Tiamat la causa, aquella deessa antiga,
o és el propi cel d’una ensulsida.
Em pregunto si dir mar, mare o vida a aquest vaixell
de cor obert que et deixa i et crida.
Davant d’aquesta quimera d’immensa ferotgia canto
la seva fortor que brama i assota el roquís nit i dia,
aspre i comís, amorrat com l’esquena d’esclau
avesat a la sanguina.
Em pregunto si soc instint pur d’aquesta aigua deixondida
o sac de vell entorn massa quantitativa, i em pregunto
si això és un palíndrom de ram
amb un esquer de pinassa i matissa
o ofertori d’un miracle que es refà cada dia:
en aquest punt, mar i terra
amb el vincle etern d’una noble senyoria.
Vast imperi de la llum, tou de sal i nostàlgia, Mediterrània,
sempre fent i desfent amb la pruïja inquieta d’una corredissa,
aquest trèmul viure de l’aigua.
Imagino aquest lloc eixut i cru, sec i pervers a la veu,
si no fos per una síl·laba franca: mar.

Cinta Mulet Grau. Poema inèdit, 2023.

Cinta Mulet Grau (Horta de Sant Joan, 1958)

Viu a cavall de Tarragona i Horta de Sant Joan. Destaquen els reculls poètics La saviesa de l’ombra (1999), Paraula de dona (2001), Poemes del sud (2004), entre molts d’altres. La seva obra ens parla de l’aigua, de la natura, de l’amor amb un llenguatge espontani i entenedor i sovint sense embuts. La força de la seva poesia és la multiplicitat de significats que té, una poesia necessària per a la societat d’avui.