Platja d'octubre

Havíem accedit a la platja d'octubre:
s'escolaven per entre les nostres cames
els peixos blaus, l'eufòria
d'atrapar-los amb els dits.
Era feridora la bellesa de l'aigua glauca,
saladíssima, alhora tèrbola i clara,
com el desig,
i ens havíem instal·lat a la boca de la ferida,
allà on el dolor no es distingeix del plaer:
sense perforació ni cicatriu,
però tampoc transformació.
A la superfície, per no esquinçar-la.

Havent immobilitzat el temps, contemplàvem:
el mar, la nuesa, la mirada de l'altre
feien transcendir mirada, nuesa, mar.
Ho teníem tot, o així ens ho semblava.
Li usurpàvem, feliços, un estiu al fred.

Glòria Coll Domingo. Poema inèdit, 2023.

Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988)

És música i poeta. El seu treball com a poeta ha estat reconegut amb premis com el Concurs de Poesia Curta de la Universitat Politècnica de Catalunya (2010), l’Amadeu Oller (2013), el Martí Pol de la UAB i els Jocs Florals de Barcelona (2022). La seva poesia ens parla de la memòria, les relacions familiars, la condició femenina o la sexualitat, i ho fa des d’un llenguatge retòric ben travat i de qualitat literària.