Estesos a la sorra, nus de tot,
sentíem l’urgent desig
de començar el viatge cap a altres platges de llum groga
que ens cridaven a l'altra banda
dels cristalls de l’èxtasi.

Les ones de la sang, quan callava el sexe,
fugien del cos tot las,
s’arrossegaven per terra,
s’enlairaven tremoloses com el baf calent,
pujaven roques i marges i s’escapçaven
mossegades pel tren d’un quart de set.

Talment com un Sorolla fantàstic eixies de l’aigua,
totes les llums de ponent fent-te gràcia del seu esclat,
les ones de marbre rosa alçant un escambell
als teus peus besats de blau.
El teu cos, així efímer,
durà a la meva vista el temps de quatre passes.

Olga Xirinacs Díaz. Poema inclòs dins Botons de tiges grises. Barcelona: Edicions Proa, 1977.

Olga Xirinacs Díaz (Tarragona, 1936)

És la degana de les lletres tarragonines. És escriptora i professora de piano. Ha escrit poesia, novel·les, contes, dietaris, assaig. La seva obra ha guanyat tots els premis més importants de la literatura en llengua catalana com el Sant Jordi, el Josep Pla, el Ciutat de Palma, el Ramon Llull, el Carles Riba, el Jaume Fuster, entre d’altres. És la segona dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona i el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Tarragona està lligada a l’escriptora, el seu món i el seu temps són presents en la seva paraula i els silencis d’un ritme propi.