La mar Mediterrània (provinent de l’antic mar de Tetis) ha rebut diferents noms per part dels pobles i cultures que hi han tingut relació tant per proximitat com per l’ús; per als romans mediterraneus (enmig de la terra) era el Mare Nostrum (Mar Nostra) o Mare Internum (mar interior). El poeta, astrònom i geògraf Ruf Fest Aviè en els seus versos a Ora Marítima (s. IV) ja en descrivia tot el litoral.
En un entorn singular delimitat pels fortins de Sant Jordi (1709) i el de la Reina (1745), el cementiri protestant dels Jans (1841), la platja dels Cossis i aquest bosc de la finca colonial Mas Rosselló (s. XIX) han sorgit històries i sensacions que els nostres escriptors han volgut regalar-nos.
Llums a la costa
És de lluny que la costa es veu senzilla
com un senyal en l’horitzó que delimita
el rumb de tots els grans viatges.
I és aquesta la distància que ens apropa
a les clarors imperceptibles que a la posta
s'encenen amb els reflexos que conviden
a l’amarratge després de tants afanys,
de l’obscuritat de la derrota,
de la fatiga de les hores i dels treballs dels dies.
Lurdes Malgrat Escarp.
Llums a la costa, fragment, dins Senyals a la costa.
Valls: Cossetània edicions, 2016.
