L’Empordà
(...)
les brancudes oliveres
mouen ses tupides copes
i amb sos negres fruyts pigallan,
de ton sol gelat l’alfombra.
¡Benehides oliveres
del bon agricultor joyes!
Es tresor de gran valer
vostra saba benfactora;
ab los raigs del primer iris
Deu us feu brotar frondoses,
per que siguesseu emblema
de la pau qu’al treball honra.
Beneyt d’eix treball ne sía
la suor que vida us dona,
puix quant dins dels solchs s’enterra
en or macís se transforma
(...).
Maria Josepa Massanés Dalmau.
Empordà (1869) dins Antología poética (1991)
