Publi Aneu Florus 

(?, segle I — ?, segle II)

Biografia: Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) va ser un historiador i poeta romà.

Com a historiador va escriure una història de Roma en quatre llibres, que abracen l'època republicana des de la fundació de la ciutat fins a l'establiment de l'imperi per August.

Sota el nom de Publi Anneu Flor apareix descrit com un poeta de Virgili. A Roma va competir en poesia als Ludi Capitolini. Va  acabar a Tàrraco on es va dedicar a l'ensenyament fundant-hi una escola de minyons, ja que deia que la ciutat tenia molt bon clima i la gent era molt honesta.

Publi Aneu Florus, Vergilius orator an poeta, 6

 [...][Tarraco] mihi omnium quae ad quietem eliguntur gratissima est. Populum uides,[...], probum, frugi, quietum, tarde[m] quidem, sed iudicio hospitalem. Caelum peculiaritater temperatum miscet uices, et notam ueris totus annus imitatur. Terra fertilis campis et magis collibus - nam Italiae uites adfectat et comparat areas. Si quid ad rem pertinet, ciuitas ipsa generosissimis auspiciis instituta: nam praeter Caesaris uexilla, quae portat, triumphos, unde nomen accepit, adest etiam peregrina nobilitas. Quippe si uetera templa respicias, hic ille colitur corniger praedo, qui Tyriam uirginem portans dum per tota maria lasciuit, hic amisit et substitit, et eius quam ferebat oblitus subito nostrum litus adamauit.

Publi Aneu Florus, Vergilius orator an poeta, 6

[...][Tarraco] és per mi la ciutat més agradable i estimada de totes les que són apropiades per al descans. Aquí tens un poble honrat, econòmic, tranquil, que guarda un cert recel del foraster però que una vegada provat el tracta bé. El clima, que és molt temperat, no té canvis bruscos de temperatura i l’any sembla una primavera contínua. La terra és fèrtil en els camps i més encara en els turons, produint vi i blat tan bons com a Itàlia i gens inferiors en qualitat. A més, la ciutat ofereix grans avantatges, tenint guarnició imperial i un títol honorífic pels triomfs d’August. Però també posseeix monuments notables de procedència estrangera: si mires els temples antics, veuràs que aquí hom adora aquell lladre banyut que, emportant-se la verge de Tir, després d’haver recorregut tots els mars, romangué aquí i, oblidant a qui portava, agafà afecte a la nostra terra.

(Traducció: Joaquim Icart)