Tàrraco és cantada per poetes i escriptors clàssics grecs i llatins com Tit Livi, Marcial, Plini el Vell, Tertulià, Ruf Fest Aviè, Sili Itàlic, entre d’altres, que evoquen les grandeses d’una capital. Luci Anneu Florus (s. I-II) li va atribuir una fundació mítica per part de Júpiter, raptor d’Europa. L’origen de la ciutat es remunta a finals del 218 aC. L’historiador Plini el Vell (I aC) parlava de Tarraco Scipionum opus, perquè el general Gneu Corneli Escipió després de la Segona Guerra Púnica va establir el seu campament militar a l’antic poblat iber, Kese, i hi va començar a construir obres públiques. Juli Cèsar li va atorgar la categoria de Colonia Iulia Urbs Triumphalis l’any 45 aC; l’emperador Octavi August la va convertir en la capital de la Hispània Citerior l’any 27 aC i, més endavant, va ser la capital de la província Tarraconensis. Fins i tot alguns emperadors hi van fer estada com l’emperador August i l’emperador Adrià sobre la qual van destacar-ne el clima i l’esplendorositat.

(La fundació de Tarragona a la historiografia, Josep Maria Recasens i Comes)

Sili Itàlic, LIBER III

[...]dat Carthago uiros, Teucro fundata uetusto,
Phocaicae dant Emporiae, dat Tarraco pubem
uitifera et Latiotantum cessura Lyaeo.

Sili Itàlic, Llibre III

[...]Cartago, fundada per l’antic Teucre, envia els seus soldats; la focea Empúries envia els seus, igualment com envia la seva joventut Tarragona, fèrtil en vinyes que només són superades per les collites del Laci.

(Traducció: Jaume Medina)