Després de la iniciativa duta a terme aquest cap de setmana pel col·lectiu MobilitatTarragona, la tinent d’alcalde de Mobilitat, Begoña Floria, vol destacar que “qualsevol acció que impulsi modalitats de mobilitat sostenible és a priori positiva, perquè compartim l’objectiu final que és una ciutat més amable, menys contaminada i amb espais públics més convivencials".

Tot i això, la base de l'argumentació d’aquest grup qüestiona directament una feina tècnica que és del tot correcta i per aquest motiu, en favor del prestigi dels tècnics que ho van fer, és important clarificar aquest tema:

• S'ha de tenir en compte que l'anàlisi dels pendents va fer-se a l'epígraf de mobilitat de vianants i, en conseqüència, en l’informe només es va mesurar la xarxa principal de vianants i es va fer considerant els pendents pel que fa a la mobilitat a peu, la qual cosa té conseqüències directes sobre la interpretació dels resultats, ja que no és el mateix moure's a peu que fer-ho en bicicleta.
• Per a un vianant, especialment aquells que tenen una mobilitat reduïda, trobar-se amb unes escales o trobar-se amb un petit tram de carrer que tingui un fort pendent pot condicionar per complet el desplaçament que pretenia realitzar.
• És per aquesta raó que el pendent dels trams caracteritzats és el màxim del tram estudiat, i així ho mostra la llegenda del plànol del PMU 1.4 a la llegenda: "Pendent màxima per tram dels eixos de carrer".
• Aquesta caracterització de la pendent podria fer-se en conseqüència de moltes maneres. Si l'objectiu hagués estat, per exemple, definir una xarxa proposada de carrils bici hauria estat potser més adequat definir les pendents mitjanes de cada tram.
• La mesura d'aquests pendents màxim de cada tram va fer-se amb inclinòmetres i va ser validat per part dels responsables tècnics de la Generalitat que fan seguiment del PMUST de Tarragona i de la seva implantació.
• Així doncs en cap part del document aquest valor de màxims s’utilitza com a excusa per condicionar l’ús de la bicicleta ni pels projectats carrils bici. Al contrari, el que indica és que calen actuacions per salvar aquests desnivells màxims que suposen entrebancs als desplaçaments, tant per a vianants sense problemes de mobilitat, com per als que sí que tenen dificultats (gent gran, persones amb cadires de rodes, cotxets de nens).
• Cal recordar que la filosofia del PMUST és donar eines a la ciutat de Tarragona per tenir una visió global de la mobilitat, més enllà dels interessos de grups determinats o de modes concrets de mobilitat. El compromís és, doncs, anar treballant en les diferents línies obertes: transport públic, privat, vianants i bicicleta.

(Podeu consultar el PMUST en aquest enllaç).