Autobús Línies 5 i 85

Recomanacions: Porteu calçat còmode i recordeu que sou en un espai natural i cal respectar l’entorn.

Nivell: Per a totes les edats

Distància: 3 Km

Temps: 2,5 – 3 h

Baixem a la parada del Comellar a Sant Ramon (Sant Salvador) i ens dirigim a una gran avinguda en direcció a la urbanització. Al costat dret d'aquesta avinguda trobarem un pont de fusta que creua la riera del Comellar, on hi ha el senyal d'inici de l'itinerari.

Un cop passat el pont, seguim per la pista que ens queda a l'esquerra. Passem entre uns antics camps d'avellaners, ara ocupats per pins blancs. Al final d'aquesta pineda creuem la pista del gasoducte i seguim recte. Just passat aquest punt trobarem més camps d'avellaners, també abandonats.

Si ens hi fixem, veurem que entre els vells avellaners surten una gran quantitat d'alzines. Això és degut al comportament d'un ocell poc conegut, el gaig. Aquest amaga sistemàticament aglans pels camps com a reservori per a l'hivern, però, a causa de la falta de memòria, en recupera pocs, i així es converteix en el millor repoblador d'arbres.

En aquests prats podem trobar-hi fins a cinc espècies d'orquídies (només durant els mesos de març a juny, ja que tenen una vida molt efímera). On s'acaben els prats, trobem a l'esquerra l'alzina del Mas d'en Garrot, un arbre d'unes dimensions gegantines. És un indret ideal per descansar i per observar l'enorme capçada, d'uns 15 metres de diàmetre.

Seguim pel camí de la dreta, i a l'esquerra ens queda el Mas d'en Pastor i cultius de cereals. Ens trobem a l'esquerra el Mas d'en Garrot, restaurat amb un estil particular, semblant a una casa del Pirineu. Deixem aquest mas a l'esquerra i seguim per un estret corriol fins a tocar un marge de pedra que ens portarà fins a uns antics rentadors, una bassa i, finalment, la font d'en Garrot. A prop de la font contemplem el pas del temps i la força dels arbres com l'ullastre, pare de l'olivera, el lledoner i la figuera, que busquen desesperadament l'aigua de la font cavant la roca calcària fins a trobar la mina d'aigua.

Cal destacar els magnífics pins blancs de més de 20 metres d'alçada que sobresurten entre la resta d'arbres del voltant. Cal dir que, en els últims 30 anys, l'abandonament del terreny agrícola n'ha provocat la invasió per masses forestals. L'indret és un exemple d'aquest procés de retrocés de l'agricultura.

Antigament era el punt de trobada de molts tarragonins i tarragonines, especialment per l'1 de maig, per commemorar el Dia del Treball. D'aquí la poesia de l'1 de maig, extreta d'un llibre de Pere Camarasa, que diu:

Toquen sardanes...
Al final tots demanen,
aleshores prohibida
la nostra Santa Espina.
Força, valor i seny,
per ballar-la sense estar permès

Visca Catalunya!
I en silenci i l'ànima encesa
recollim paelles, estris i trastos
I pleguem a poc a poc,
sabem que el secret guarda
la petita Font d'en Garrot.

Aquí acaba la nostra passejada. Després de descansar, retornarem al punt de partida de l'itinerari pel mateix camí, de tal manera que podem tornar en bus a la parada de Sant Salvador.