La diagnosi del PIPB s’estructura en set àmbits: la demografia, l’urbanisme, l’espai públic, la mobilitat, el comerç i l’activitat econòmica, la cultura i la participació.
La demografia
El barri del Port té una població de 7.645 habitants, que ha gaudit d’un cert creixement durant els darrers anys. Conté una població lleugerament més envellida que a escala municipal i, a més, durant els propers 15-25 anys es jubilarà quasi el 20% dels seus habitants. D’una banda, té més població en edat d’emancipació (13,2%) que a la mitjana de la ciutat de Tarragona (11,8%), una qüestió primordial a l’hora de planificar les necessitat d’habitatge futures però, per contra, té menys població infantil. És un barri que acull població vulnerable ja que en el darrer recompte de persones sense llar, el 60% es trobaven a la Part Baixa.
L'urbanisme
Actualment hi ha vint-i-dos solars buits, la major part de propietat privada, i un gran nombre d’habitatges en venda a preus força reduïts. El parc d’habitatges és força envellit i els edificis tenen un baix comportament energètic. De fet, el barri és el que rep més ajuts de pobresa energètica de l’àmbit centre de la ciutat i també s’hi concentra un alt percentatge de sol·licituds d’habitatge protegit oficial de tota la ciutat (9,29%). El barri del Port és un barri dens, on només un 5,4% del sòl correspon a espais lliures i, en canvi, la xarxa viària és present en més del 30% de la superfície. De fet, només el 43% de la superfície és completament per a vianants.
L'espai públic
El barri gaudeix d’espais públics de referència com la plaça dels Infants i la dels Carros, que compten amb espais de joc, de descans i amb sòl permeable. De fet, els parcs infantils estan a una distància accessible de menys de deu minuts des de qualsevol punt del barri. És un barri amb pocs espais verds, i l’arbrat no és present en tots els carrers i manca de continuïtat en diversos eixos. En quant a equipaments, hi ha una mancança d’equipaments quotidians de proximitat, com ara un centre cívic, equipaments per la gent gran o una escola bressol.
La mobilitat
El barri gaudeix d’una bona cobertura de transport públic, ja que pràcticament tot ell té una parada de bus a 100 m de distància, a més d’acollir l’estació de tren que suposa un punt clau pel barri i la ciutat. Per contra, la condició topogràfica i la infraestructura ferroviària suposen una connexió poc àgil amb l'entorn. Hi ha carrers amb pendents molt pronunciats (6-10%), i només hi ha un sol ascensor per accedir a l’Eixample, fet que deixa mig barri a més de 10’ de distància.
El comerç
L’activitat comercial del barri està basada en la quotidianitat, amb una elevada presència d’establiments d’alimentació per l’aprovisionament, però amb més de dos-cents locals buits, ja sigui perquè es troben en reforma o en venda o lloguer. Existeix un potencial d’atracció de visitants d’altres zones de la ciutat, gràcies a la proximitat amb el port i amb el moll de creuers, sempre i quan es procuri que les persones transitin pel barri. En aquest sentit, l’urbanisme comercial és poc atractiu ja que no genera suficients sensacions agradables de consum. Per ara, la proporció d’habitatges d’ús turístic (HUT) és de 9,14 HUT/100 hab., una xifra similar a la zona del centre de la Rambla.
La cultura
Culturalment, hi ha una alta presència de béns patrimonials destacables, amb diversos nivells de protecció (Termes i Teatre Romà, l’entorn del c. Apodaca i pl. dels Carros o pl. dels Infants), però també es mantenen elements del passat industrial del barri que poden ser claus en la seva transformació, alguns dels quals es troben buits i podrien acollir activitats.
Participació ciutadana
