Des de l’inici del mandat actual, els plenaris s’han convertit en una eina que ja no és útil als interessos de la ciutadania. A banda de llargs (el del passat divendres 19 va durar vuit hores) s’han convertit en estèrils. Una bona part de les mocions i de les preguntes que es presenten estan més pensades en clau de cobertura per part dels mitjans de comunicació que per aportar elements útils al debat polític i ciutadà. I aquest fet, a banda de ser una llàstima, és un malbaratament de la confiança que les persones que han votat els diferents partits han dipositat en aquells que creien que millor els podien representar.

La pluralitat del consistori actual, amb set partits representats (el mandat anterior eren quatre), en cap cas ha de ser un motiu per fer uns plenaris llargs, pesats, reiteratius. Quantitat d’hores no equival a qualitat en les decisions. El mandat ciutadà en les darreres eleccions va ser clar: la ciutadania vol pluralitat però exigeixen acords, consensos, negociació i, sobretot, decisions. I aquest consens i negociació s’ha de portar fet al Plenari. La sala de plens no és un plató televisiu on un grup de tertulians discuteixen mentre encadenen uns monòlegs consecutius intentant a veure qui la diu més grossa o és més ocurrent per tal d’aconseguir un titular l’endemà als mitjans.

Governar significa ser útil a la societat, arriscar-se, prendre decisions i, sobretot, no defugir la responsabilitat que els electors ens han atorgat. I, sobretot, significa no perdre temps, avançar, concretar, buscar solucions als problemes en comptes de buscar problemes a les solucions que és el que alguns es dediquen a fer.

Alguns d’aquests que s’han especialitzat en posar pals a les rodes qualifiquen la seva estratègia de nova política, de regeneració del sistema. Entenc que la seva supèrbia els impedeix adonar-se’n que els seus pronunciaments i les seves actituds no incorporen cap novetat. Són l’exponent de la vella tàctica del pessimisme i la profecia del desastre. Això sí, repeteixen a tothom que els vulgui escoltar que els tarragonins i tarragonines estem de sort que ells formin part del consistori. Amb una visió èpica, quasi messiànica, de cadascuna de les seves formacions ens anuncien la bona nova i proclamen que han vingut per canviar el model. Llàstima que encara no ens han dit quin és el seu model ni quin procés farien servir per assolir aquest canvi. De moment només intuïm que el seu canvi de model consisteix en oposar-se a tot, intentar que no s’avanci en cap direcció i bloquejar els plenaris a partir d’una saturació de mocions que en comptades ocasions incorporen elements que siguin transcendents per al dia a dia i per al benestar dels tarragonins i tarragonines.

L’acord de govern signat el passat 2 de febrer és la manera de trencar aquesta dinàmica obstaculitzadora perjudicial a curt termini però que amb el pas del temps es demostraria destructiva. La ciutadania demana, ara més que mai, fets i no paraules. La ciutadania vol que des del consistori es prenguin decisions en comptes de perdre el temps en sessions plenàries interminables.

Els tarragonins i tarragonines volen que el mandat sigui útil i aporti solucions als múltiples i diversos temes, pendents o sobrevinguts, que té la nostra ciutat. I aquesta és la línia de treball de l’equip de govern. Els consellers i conselleres estem a l'Ajuntament per millorar les coses, per donar respostes, per trobar solucions i no per fer grans discursos o plantejaments teòrics que no es puguin dur a terme. Fer volar coloms o fer jocs de mans no és el que la ciutadania ens demana.

Per això, des de l’equip de govern treballem des del diàleg i el consens, però també des de la fermesa i el rigor. Anem per feina. Tarragona necessita avançar i això és el que estem fent i farem, malgrat els entrebancs i els pals a les rodes d’aquells que pensen que de cara als seus interessos electorals els hi és més útil que tot estigui aturat. Estem en un moment decisiu en el que no ens podem entretenir discutint estratègies partidistes o desmuntant els raonaments demagògics que fan alguns. És l’hora de l’acció i les decisions. És l’hora dels fets i no de les paraules. I això és el que fem i continuarem fet des de l’equip de govern de la ciutat.

Pau Pérez Herrero. Tinent d’alcalde de Serveis Centrals, Economia, Hisenda i Seguretat.