Podeu accedir a la moció en format PDF en aquest enllaç.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L'article 137 de la Constitució Espanyola assenyala que “l'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos”.

D'altra banda, a l’article 142 estableix que “les Hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l'exercici de les funcions que la llei atribueix a les corporacions respectives i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de participació en els de l'Estat i de les comunitats autònomes”.

Aquests principis constitucionals s'han desenvolupat a través de diverses lleis que garanteixen, d'una banda, l'autonomia local i, de l'altra, que les entitats locals comptin amb els recursos suficients per atendre les necessitats dels seus veïns.

D'aquesta manera, la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (LRBRL) estableix que “per a l'efectivitat de l'autonomia garantida constitucionalment a les entitats locals, la legislació de l'Estat (...) ha d'assegurar als municipis, les províncies i les Illes el seu dret a intervenir en tots els assumptes que afecten directament el cercle dels seus interessos” i que “el govern i l'administració municipal (...) correspon a l'ajuntament, integrat per l'alcalde i els regidors” (art. 2 i 19 de LBRL).

Aquesta Llei, assenyala a més que “la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre l'Administració local i les Administracions de l'Estat i de les Comunitats Autònomes, tant en serveis locals com en assumptes d'interès comú, es desenvoluparà amb caràcter voluntari, sota les formes i en els termes previstos a les lleis, podent tenir lloc, en tot cas, mitjançant els consorcis o els convenis administratius que subscriguin” (art. 57.1 LRBRL).

Finalment, cal assenyalar que la LRBRL estableix a l’article 105 que “es dotarà a les Hisendes locals de recursos suficients per al compliment dels fins de les entitats locals” i que aquestes hisendes locals “es nodreixen, a més de tributs propis i de les participacions reconegudes en els de l'Estat i en els de les comunitats autònomes, d'aquells altres recursos que prevegi la llei”.

Es fa necessari recordar totes les lleis que protegeixen l'autonomia organitzativa i de gestió dels seus recursos de les entitats locals, així com les diferents fonts de finançament d'aquestes, per diversos motius:

El govern d'Espanya està estudiant “confiscar” el superàvit generat al 2019 per les entitats locals, així com els recursos que les mateixes tenen en entitats bancàries. Això suposa, segons les dades del Ministeri d'Hisenda a 31 de març de 2020, 3.839 milions d'euros del superàvit del 2019 i 28.000 milions d'euros dels superàvits acumulats en els últims 8 anys per les entitats locals.

Aquesta notícia es veu ratificada per les declaracions realitzades per la ministra d'Hisenda el 30 d'abril al Congrés dels Diputats, en les que va fer al·lusió a la possibilitat d'arribar a un acord amb la FEMP perquè la utilització del superàvit municipal es pugui fer servir per “cobrir aquells que la resta de les administracions no puguin arribar, de manera que entre tots puguem actuar sinèrgicament sobre el ciutadà únic o sobre l'empresa pública”.

Cal assenyalar que la generació d'aquests superàvits no es deu només a l'aplicació de la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), ja que aquesta llei “vincula tots els poders públics (Administració General de l'Estat, Comunitats Autònomes, Corporacions Locals i Seguretat Social)” (art. 1 i 2 de la LOEPSF).

No obstant això, només les corporacions locals, gràcies a una gestió eficient i rigorosa dels seus recursos, han estat capaces de generar de manera recurrent un saldo positiu en els seus comptes públics al tancament de cada exercici pressupostari, ajudant a que el nostre país pogués complir amb els objectius de dèficit públic establerts per la Unió Europea.

Les entitats locals no poden de cap manera convertir-se en la taula de salvació d'un govern que, des de juny de 2018, ha assolit el gran “èxit” d'incrementar el dèficit públic espanyol per primera vegada des de 2012.

Per tots els motius exposats anteriorment, el Grup Municipal del Partit Popular de Tarragona presenta al Consell Plenari la següent

PROPOSTA D’ACORD

Instar el govern d'Espanya a:

PRIMER. No utilitzar els poders excepcionals que li confereix l'estat d'alarma, ni altres mecanismes legals, per apropiar-se dels estalvis de les entitats locals i, d'aquesta manera, vulnerar preceptes constitucionals i lleis en vigor.

SEGON. Respectar i garantir l'autonomia que la Constitució Espanyola i les lleis atorguen a les entitats locals per a la gestió dels seus recursos, per a la gestió de diners públics, que és de tots i cadascun dels espanyols, i no d'un govern en concret.

TERCER. Flexibilitzar les regles perquè les entitats locals puguin utilitzar els seus superàvits per implementar aquells serveis i mesures que permetin actuar contra la pandèmia.

QUART. Validar al Congrés dels Diputats les modificacions de lleis que afecten l'autonomia, hisenda o estabilitat financera de les entitats locals, atès que la declaració de l'estat d'alarma no interromp el normal funcionament dels poders de l'Estat (art. 1.4 de la Llei 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge).

CINQUÈ. Complir l'acordat per la FEMP i el Govern d'Espanya a la reunió de 20 d'abril de 2020, en què va estar present el president del Govern i en la qual es va acordar que no es plantegessin canvis al Congrés sense estar prèviament consensuats amb les entitats locals.

SISÈ. Traslladar aquest acord al president del Govern, a la ministra d'Hisenda, a la ministra de Política Territorial i Funció Pública, als portaveus dels grups polítics del Congrés, Senat i Parlament de Catalunya i a la Junta de Govern de la FEMP.

José Luis Martín García

Portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Tarragona