EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La nova llei educativa, la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE) o "Llei Celaá" va iniciar el seu tràmit parlamentari en ple estat d'alarma i el Govern ha utilitzat la situació de pandèmia per accelerar els terminis parlamentaris i furtar el debat que una llei d'aquestes característiques exigeix. El projecte de llei no ha estat informat pel Consell d'Estat ni pel Consell Escolar de l'Estat. S'ha rebutjat la sol·licitud del Grup Popular perquè experts i representants de la comunitat educativa (professors, pares, alumnes, etc.) informaran i assessoraran a la Comissió d'Educació i FP del Congrés, un fet sense precedents en el debat d'altres lleis educatives. La votació de totes les esmenes a l'articulat i el debat públic a la Comissió d'Educació i Formació Professional del Congrés s'han desenvolupat en una única sessió, el que implica que els diferents grups parlamentaris han hagut de debatre i votar en una única sessió més de mil esmenes.

Aquesta llei, doncs, ha estat tramitada pel Govern d'Espanya d'esquena a la comunitat educativa en particular i la societat espanyola en general, amb una manca de diàleg, consens i transparència. A més a més, La LOMLOE (tant en la seva redacció original com a través de les esmenes presentades pel PSOE i Podem en connivència amb els partits separatistes) suposa la ruptura del Pacte Constitucional en matèria educativa.

Per començar, suprimeix les llibertats educatives consagrades a l'article 27 de la Constitució Espanyola i amb això impedeix a les famílies espanyoles triar l'educació i el centre educatiu que volen per als seus fills.

També ignora les competències exclusives de l'Estat que estableix l'article 149 de la Constitució, de regulació de les normes bàsiques del desenvolupament del dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament a més de l'obtenció, expedició i homologació de títols.

Així mateix, elimina la condició del castellà com a llengua oficial de l'Estat i com a llengua vehicular en l'ensenyament, en el marc d'un bilingüisme o trilingüisme integrador.

Des del Partit Popular considerem la LOMLOE un atac frontal a la nostra democràcia i un fre perquè el nostre sistema educatiu abasti els nivells de qualitat, equitat i llibertat propis dels sistemes educatius més moderns i innovadors, aquells que han permès avançar cap a nivells molt importants de coneixements i competències.

Per tots els motius exposats anteriorment, el Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona presenta al Consell Plenari les següents

PROPOSTES D’ACORD

PRIMER.- Instar el Govern d'Espanya a tornar al Pacte Constitucional en matèria educativa i a respectar la doctrina constitucional en les seves diferents sentències que garanteixen el dret de les famílies a triar el model educatiu i el centre on escolaritzar els seus fills, així com la presència al sistema educatiu dels centres d'ensenyament diferenciat com una opció pedagògica més a les que les famílies tenen dret a accedir en condicions d'igualtat.

SEGON.-Respectar i complir l'article 27.3 de la Constitució que obliga els poders públics a garantir el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions.

TERCER.- Adoptar les mesures oportunes perquè l'ensenyament de la llengua castellana i les llengües cooficials no sigui font de discriminació en l'exercici del dret a l'educació.

QUART.- Estendre la gratuïtat a les etapes post obligatòries, Batxillerat i Formació Professional, i configurar l'etapa d'educació infantil de 0-3 anys com una etapa voluntària i gratuïta, garantint que cap alumne quedi sense escolaritzar per raons socioeconòmiques.

CINQUÈ.- Garantir l'existència i gratuïtat dels centres d'educació especial tant a la xarxa pública com privada concertada com a elements importants d'un model educatiu especialitzat i plural que permeti elegir a les famílies l'opció més adequada als seus interessos i necessitats.

SISÈ.- Incorporar les mesures de qualitat i excel·lència referents als països del nostre entorn per tal de superar els nivells de coneixements i competències exigibles als sistemes educatius en el marc europeu, en especial, l'avaluació transparent i rendició de comptes, l'autonomia dels centres i el reforç de la funció directiva.

SETÈ.- Respectar els cossos nacionals de professorat. En aquest marc, aprovar un sistema de selecció, formació i carrera professional per als docents que el permeti situar en l'epicentre de la millora de la qualitat del sistema educatiu.

VUITÈ.- Implantar aquelles mesures que incrementin la cohesió i vertebració del sistema educatiu i garanteixin la igualtat d'oportunitats:

• Creació d'un Fons de Cohesió Territorial que permeti un finançament adequat de les comunitats autònomes i premiï actuacions preferents en aquelles zones geogràfiques o centres educatius que necessitin mesures de qualitat específiques.
• Reforç de l'alta inspecció educativa per assegurar que el dret a l'educació sigui exercit en igualtat d'oportunitats a tot Espanya i que els ensenyaments s'imparteixen amb observança del que disposa la Constitució Espanyola.
• Implantar una prova general de batxillerat, única a tot Espanya conduent a títol per tal de garantir uns nivells bàsics de qualitat en tot el sistema i assegurar la igualtat d'oportunitats en l'accés a la universitat.
• Implantar un Pla d'Avaluació General del Sistema Educatiu, de periodicitat triennal que permeti a l'estat disposar d'un diagnòstic precís de sistema i adoptar les decisions adequades per a la millora contínua de la mateixa.
• Dissenyar un currículum comú a tot Espanya que representi el 65% dels ensenyaments comuns en els seus propis termes en aquelles comunitats autònomes sense llengua cooficial i el 55% en aquelles que tinguin llengua cooficial.

NOVÈ.- Avançar cap a la modernització i transformació del sistema educatiu. En aquest sentit:

• Desenvolupar un Pla integral per a la modernització i transformació digital del sistema educatiu avançant cap al ple domini per part de tots els alumnes de les competències digitals.
• Incorporar l'obligatorietat en el sistema educatiu espanyol de l'aprenentatge d'una segona llengua estrangera.
• Reforçar i modernitzar la formació professional dual adequant-la a les exigències del nostre model productiu.
• Incorporar a la legislació bàsica un Pla d'emergència educativa per a situacions de catàstrofes, crisis sanitàries o contaminacions greus.

DESÈ.- Donar trasllat d'aquest acord al President del Govern i a la ministra d'Educació i Formació Professional, així com als portaveus dels grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats.

José Luis Martín García

Portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Tarragona

Tarragona, 10 de desembre de 2020