EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El proppassat mes de setembre va entrar en vigor la Llei Orgànica 10/2022, de Garantia Integral de la Llibertat Sexual. En aquesta llei s'introdueix una substancial modificació en la qualificació dels delictes contra la llibertat sexual, que passen a ser tots considerats agressió sexual, quan amb anterioritat es dividien, en funció de la seva gravetat, en abusos sexuals o agressions sexuals.

Les penes en què es subsumeixen aquests fets delictius especialment lesius per a les dones i menors s'han vist reduïdes per donar cabuda a delictes de menor envergadura. Aquesta circumstància implica que molts dels condemnats per aquest tipus de fets puguin acollir-se a una reducció de les penes, a les quals s'aplica la prevalença de la norma més favorable per al reu de l'article 2.2 del Codi Penal.

Aquesta situació és especialment greu si tenim en compte que el Consell General del Poder Judicial, en el seu informe a l'avantprojecte, va avisar el ministeri del que passaria: “la reducció dels límits màxims de les penes comportarà la revisió d'aquelles condemnes en què s'hagin imposat les penes màximes d'acord amb la regulació vigent”.

El 16 de novembre de 2022, la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial va emetre un comunicat en què exposava que “aquest Consell General del Poder Judicial, en l’exercici de les competències que li atribueix l'article 599.1.12a de la Llei Orgànica del Poder Judicial, va emetre el 25 de febrer del 2021 el corresponent informe sobre l'avantprojecte de Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, que va ser aprovat per unanimitat”. L’informe, que va ser remès al prelegislador, constatava que el quadre penològic contemplat a l'avantprojecte per als delictes d'agressions sexuals tipificats als capítols I i II del títol VIII del Codi Penal suposava una reducció del límit màxim d'algunes penes i concloïa que “la reducció dels límits màxims de les penes comportarà la revisió d'aquelles condemnes en què s'hagin imposat les penes màximes d'acord amb la legislació vigent”. Tot i que a l'informe preceptiu es va advertir el Govern d’Espanya que es rebaixava la pena per al delicte de violació, aquest va ignorar l'advertència.

Altres quatre organismes també van alertar de les conseqüències de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. El primer va ser el Consell Fiscal, que va expressar que "resultarà extremadament difícil la imposició de penes tan elevades en el seu grau màxim". El segon va ser el Consell d'Estat, que va sol·licitar millores al text: "La redacció és susceptible de millores que facin el precepte més comprensible i rigorós". El tercer va ser el Consell Econòmic i Social (CES), on van alertar que "s'observa una certa incongruència entre els objectius declarats de la llei i el contingut d'alguns articles". La quarta advertència va arribar des de l'Agència de Protecció de Dades: "No hi ha garanties específiques que el Reglament General requereixi”. Tanmateix, el Govern espanyol no va tenir en compte cap d’aquestes consideracions, malgrat que el text de la llei va ser aprovat al Consell de Govern, on hi havia diversos membres de la judicatura com Margarita Robles o Fernando Grande Marlaska.

L'entrada en vigor de la llei esmentada ha suposat la reducció de penes, prop de 200 casos a tota Espanya, i per a 15 d’aquests dita reducció ha comportat la immediata excarceració dels beneficiats per la reforma dels delictes sexuals. Al Tribunal Suprem li ha arribat el primer cas perquè revisi una sentència després de l'entrada en vigor de la Llei 10/2022. Es tracta del conegut cas dels exjugadors de l'Arandina. L’aplicació de la nova llei suposa una pena inferior a la que s'hagués produït amb la norma anterior. El Tribunal Suprem considera que es podria rebaixar la pena als condemnats per delictes sexuals amb la nova llei, però ha d’analitzar cas a cas.

Les revisions de sentències a condemnats per delictes sexuals, la rebaixa a les penes de presó i fins i tot les ordres d'excarceració estan provocant una important alarma social entre la població. Fins i tot la ministra portaveu del Govern d’Espanya, Isabel Rodríguez, en una entrevista va admetre “l'alarma social i la preocupació” existent després de l'entrada en vigor de la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual.

El ministeri d'Igualtat va preferir continuar elogiant la llei, que considera “magnífica”, en paraules de la Delegada del Govern per a la Violència de Gènere, Victòria Rosell. Mentrestant, la ministra María Jesús Montero anunciava el 15 de novembre, contradient així les responsables del ministeri autor de la llei, que estan disposats a revisar el text per evitar que els condemnats per delictes de caràcter sexual vegin reduïdes les penes.

El Partit Popular va sol·licitar al Ple del Congrés dels Diputats que el Govern de la Nació procedís a la revisió i rectificació de la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual per evitar la reducció de penes que s'estan aplicant a violadors. Aquesta iniciativa va ser rebutjada pel PSOE, Podem, ERC, PNB i EH Bildu.

Per tots els motius exposats anteriorment, el Grup Municipal del Partit Popular de Tarragona presenta les següents:

PROPOSTES D'ACORD

PRIMER.- Instar el Govern d'Espanya a la immediata revisió, per la via d'urgència, de la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, perquè els qui cometin delictes sexuals puguin tenir, com més aviat millor, les mateixes penes que estaven en vigor fins al setembre de 2022 i que s'han vist rebaixades amb la regulació actual.

SEGON.- Traslladar aquest acord a la Presidència del Govern d’Espanya, als ministeris de Justícia i d'Igualtat, i a la Mesa del Congrés i del Senat.

José Luis Martín García

Portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Tarragona