EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Des que el mes de novembre passat el Tribunal Suprem va ratificar una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on ordenava que s'impartís almenys un 25% de les assignatures en llengua castellana, s'han produït una sèrie de pronunciaments, sobretot d'institucions públiques, cridant fins i tot a la desobediència d'aquest mandat judicial, considerant-ho un atac a la llengua catalana, a la normalització de l'ús del català; una violació d'acords del Parlament de Catalunya, pretesament basats en la cerca de la cohesió de la societat catalana a través de la imposició en exclusiva del català. També la integració de les persones no catalanoparlants a la societat, transigint en la seva renúncia a utilitzar la seva llengua materna. I una invasió de les competències de la Generalitat de Catalunya, administració competent en matèria educativa.

A Catalunya, durant dècades, tant el Parlament com la Generalitat han argumentat que, per aconseguir normalitzar l'ús del català a la societat, l'educació s'ha de dur a terme exclusivament en llengua catalana. Així, des de petits, els ciutadans, en aprendre la llengua catalana també integren la generalització del seu ús i, com que la llengua castellana ja té un ús generalitzat i consolidat, pot passar a ser relegada a l'àmbit educatiu només al seu ensenyament com a assignatura, eliminant totalment el seu ús.

Pretenen que en el sistema educatiu un nen es vegi immers en una ficció, en una irrealitat, en què només existeix la llengua catalana i així pugui integrar-se a la societat, ajudant posteriorment a generalitzar l'ús del català tot normalitzant-lo. Que el ciutadà percebi, des de petit, que per poder integrar-se a la societat catalana la llengua, només la catalana, és determinant.

El problema és que la societat catalana té dues llengües. Els ciutadans, de manera natural, disposen de dos idiomes: el català i el castellà. Violentar els drets dels ciutadans que de manera lliure tenen com a primera llengua el castellà per potenciar l'ús de la llengua catalana, per molt lloable que sigui el propòsit, no deixa de ser la vulneració de drets de ciutadans.

Imposar la percepció en els ciutadans, des de nens, que per poder integrar-se a la societat de la qual ja són membres han de renunciar a drets bàsics no és consistent amb el propòsit enarborat d'afavorir la cohesió social. Fractura. Divideix. Porta a la desigualtat ja que fa diferents als nens en funció de la seva llengua materna. Discrimina els nens segons la seva llengua materna, sotmetent a una ficció a la meitat de la societat.

Doncs bé, aquests atropellaments de drets fonamentals són assenyalats de manera reiterada pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. Han insistit al principi: el castellà, que també és llengua oficial a Catalunya, juntament amb el català, i llengua materna d'un 53% dels catalans, no pot ser exclòs a l'educació dels nens.

Tot i això, també recorden els tribunals, el català, que gaudeix d'una especial protecció, per aconseguir la seva normalització pot requerir un ús eventualment més gran que el castellà en l'educació, per la qual cosa avalen la fórmula de la conjunció d'ambdues llengües al sistema educatiu per evitar la segregació dels alumnes en funció de la seva llengua i que l'ús del català sigui majoritari.

Ara bé, com que els poders públics competents a determinar com conciliar aquestes dues qüestions, és a dir, determinar en quina proporció s'usarà el català i el castellà per aconseguir els objectius assenyalats, no han complert amb la seva responsabilitat i s'han limitat obstinadament a desatendre'n algun dels principis, els drets dels ciutadans que tenen com a llengua materna el castellà, ha hagut de ser un altre poder públic, el judicial, el que vetlla perquè tots els ciutadans siguem iguals i que es compleix la llei com a garantia d'aquesta igualtat en nom de la convivència, el que determini aquesta proporció sense atendre cap objectiu més que el de garantir els drets de tots els ciutadans. Així, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va determinar ja fa uns anys que el castellà s'havia d'utilitzar almenys en el 25% de la impartició del currículum.

En definitiva, una qüestió de principis democràtics. La regulació d'un dret fonamental, com és l'educació, per part del poder legislatiu, i la seva prestació, per part del poder executiu, s'ha de fer respectant els drets dels ciutadans, representats i protegits per les lleis, i qui vetllarà per tots aquests drets, pel compliment de la llei, és un altre poder diferent del legislatiu i l'executiu, el judicial.

La llei, en el seu conjunt, vista com la salvaguarda de la convivència i la pervivència de la igualtat de tots els ciutadans, també dels integrants dels poders, desobeir un dels poders, i cridar la desobediència, és anar contra la convivència i contra la igualtat de tots. Tot ciutadà responsable, i més encara els representants dels ciutadans en qualsevol institució, també un Ajuntament, no pot permetre que s'incompleixi la llei o que es cridi al seu incompliment.

Per tots els motius exposats anteriorment, el Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona presenta les següents

PROPOSTES D’ACORD

PRIMER.- Instar a les institucions, en concret al Parlament i a la Generalitat de Catalunya, a complir i fer complir les lleis, així com les sentències judicials, per responsabilitat cívica i per compromís amb els ciutadans, per garantir la convivència, la cohesió social, l'exercici dels seus drets i la igualtat i la llibertat de tots els ciutadans.

SEGON.- Adoptar el compromís de col·laborar, participar i promoure l'ús de la llengua castellana als centres educatius de la ciutat de Tarragona, amb normalitat i respecte, facilitant així la integració i la cohesió de la ciutadania.

TERCER.- Donar trasllat d'aquests acords a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la conselleria d’Educació i als portaveus dels grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya.

José Luis Martín García

Portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Tarragona