El mes de setembre és un dels mesos més complicats, més emotius i més bonics de tot l’any. Uns dies de nervis, de canvis i de tornada a la rutina habitual. La canalla torna a l’escola, els adults tornen a treballar després de les vacances amb ganes (o no) i, com succeeix al mes de gener, amb l’inici de l’any, és un període on els nous reptes són presents. Però hi ha una cosa que és comuna per a tots els tarragonins i tarragonines, les festes de Santa Tecla.

És la nostra Festa Gran. Una celebració declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat, Fiesta de Interés Turístico Nacional d’àmbit estatal, que es remunta al 1321. La portem a l’ADN, l’estimem i la necessitem. Però és una data assenyalada pels tarragonins i tarragonines després que l’emperador August arribés a la ciutat i deixés la seva empremta fins als nostres dies, ja que va néixer el 23 de setembre de l’any 63 abans de Crist.

"Tots deixem de banda les nostres diferències"

Són unes festes que treuen el millor de tots, en les que tots traiem el millor de nosaltres, i que fan que la ciutat sigui millor en benefici de tots. Una feina incansable de totes les entitats i associacions. El teixit cultural, artístic, però també l’econòmic i el social s’uneixen per fer d’aquestes dates un moment on tots deixem de banda les nostres diferències i les nostres preocupacions pròpies d’aquest mes.

Com a societat, hem d’aconseguir mantenir l’esperit de la nostra Santa Tecla, d’aquestes setmanes de felicitat i unió, per treballar diàriament pel bé de la nostra comunitat, treballar plegats per resoldre els problemes, per millorar la neteja, la seguretat, el patrimoni, l’economia i l’atenció a les persones. Hem de recollir la força d’aquests dies per remar junts en la mateixa direcció.

La Santa Tecla que estimem

Santa Tecla ens recorda d’on venim, qui som i cap a on hem d’anar, per això vull agrair a totes les persones que fan possible que durant aquestes setmanes puguem gaudir de l’essència més viva de la celebració. Una tradició que passa de generació en generació i que permet que s’afegeixin nous elements adaptats als nous temps i a les noves necessitats, malgrat les dificultats. Amb tot, no tinc cap mena de dubte que la societat tarragonina continuarà treballant amb amor i passió per mantenir la nostra tradició. 

Les festes de Santa Tecla han de continuar 700 anys més, com a mínim. Que les futures generacions segueixin gaudint i estimant la festa, estimant Tarragona. Estic segura que amb la feina que estan fent les entitats de la ciutat, els futurs tarragonins i tarragonines, la mantindran, respectaran i gaudiran igual o més que nosaltres.

Santa Tecla Gloriosa, Mare dels Tarragonins, què tenim avui per dinar? Espineta amb caragolins!

Bona Festa Major

Maria Mercè Martorell