Aquesta setmana, en moments puntuals, se n’ha anat la llum al barri de Tarragona on visc, han estat, cada vegada, només uns deu minuts durant els quals hem estat sense electre i, de retruc, sense wifi. En aquests moments ens plantegem la fragilitat en què viuen moltes famílies en la crisi sanitària pel que fa a l’accés a serveis i subministraments. La manca d’informació, de comunicació, d’energia, d’aigua, de gas i també d’aliments, de medicaments, d’equipaments sanitaris... Tant per la dependència a les grans companyies subministradores com per la falta d’existències.

Hi ha dos aspectes que han quedat de manifest en la situació excepcional que estem vivint. Per una banda, la necessitat de garantir l’accés de la ciutadania als mitjans adequats per lluitar contra l’expansió de la Covid-19 i, per l’altra, la necessitat d’assegurar que  els productes i serveis essencials es distribueixin i es venguin de manera ètica.

La crisi de la Covid-19 ha elevat, en menys d’una setmana, el preu d’alguns dels productes sanitaris més necessaris i s’han hagut de posar en marxa noves mesures mitjançant decrets llei amb l’objectiu d’establir quanties màximes a medicaments i altres productes sanitaris i de protecció.  Són diversos els exemples d’aquests elevats preus, com ara l’increment d’un 690% del preu de les mascaretes que comercialitzava -finalment les ha retirat- un dels gegants del comerç electrònic, o l’augment en un 32% dels gels desinfectants que s’ha registrat en altres empreses.  És vergonyós que determinades companyies aprofitin la situació que vivim per disparar preus.  

A banda de l'abús de diverses companyies, aquesta crisi també ha posat de manifest les conseqüències del fet que el govern espanyol no hagi incrementat la inversió en salut pública des del 2017: grans llistes d'espera per consultes i intervencions, manca de llits -Espanya és un dels països amb menys llits d'hospital per cada 1.000 habitants-, manca de material sanitari adequat i equipaments obsolets. També ha quedat palès que el personal d'infermeria està molt per sota de la mitjana europea, un col·lectiu professional on la contractació és, majoritàriament, temporal i precària.

També ens sorprèn una altra qüestió. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella l’ús racional de mascaretes per tal d’evitar el malbaratament innecessari de recursos valuosos i el seu ús indegut. Això ens ve a dir que només s’han d’utilitzar si es presenten símptomes respiratoris o si se sospita que es pot estar contagiat per la  Covid-19. Però què passa amb les persones que en són portadores i asimptomàtiques?

Em ve al cap el títol de l’obra de l’escriptora Pearl Sydenstricker Buck ‘Viento del este, viento del oeste’ perquè em sobta el concepte que tenen la majoria d’occidentals respecte als orientals. Mentre a occident l’ús de la mascareta es veu, per la major part, com una intrusió i amb el pensament interior ‘que no em contagiïn’, a Orient és un símbol de cortesia: ‘no vull contagiar al meu company de feina, de classe o als meus veïns’.

És una de les lliçons a aprendre, de la mateixa manera que aquesta situació d’incertesa i excepcionalitat ens ha aportat un element positiu: La reducció de la contaminació. Entre altres evidències, la qualitat de l’aire ha experimentat una millora sense precedents. Aquest fet, íntimament lligat al dret de serveis i de subministraments bàsics, ens impulsa encara més a la necessitat d’apostar d’una vegada per totes per les energies renovables. Qui no ha pensat a tenir un hort al balcó, un compostador al jardí, unes plaques solars a la teulada o una cisterna d’aigua per reutilitzar l’aigua de pluja?

No tinc cap dubte que d’aquesta crisi n’aprendrem i ens en sortirem més forts, lluitant tots junts perquè ningú es quedi enrere. 

Tarragona, 9 d’abril de 2020

Elvira Vidal Sensi

Consellera de Junts per Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona