Podeu accedir a la moció en format PDF en aquest enllaç 

Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa han estat condemnats a penes de presó. I Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència amb multes econòmiques i la inhabilitació. Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir, alt i clar, que en democràcia, votar no és cap delicte. Les idees no s’haurien de jutjar. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè entenem que no han comès cap delicte.

Vivim amb tristor i profunda indignació aquesta sentència, perquè suposa una vulneració dels drets civils i polítics individuals, no només de les persones condemnades i de les exiliades polítiques, sinó també una retallada dels drets i llibertats col·lectives. El judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat. Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest que, l’aparell de l’Estat espanyol, actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement i agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de les diferents opcions polítiques. I així mateix, avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució de conflictes.

Aquesta sentència no ens atura. I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l’autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, neta, justa i que garanteixi la igualtat d’oportunitats. Plantarem cara a la repressió i ho hem fet i ho farem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte. I per això demanem l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides.

Reprovem l’actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica. Convé recordar que, el proppassat mes de maig, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez. L’estat espanyol va ignorar aquest mandat, com una mostra més dels incompliments de Tractats internacionals.

Reivindiquem justícia, i seguirem treballant en la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i de les llibertats. La sentència significa la culminació d’un procés de judicialització de la política. És per això que cal una resposta política que se sustenti en els grans consensos de la societat catalana i que, per tant, inclogui la màxima transversalitat possible de les forces polítiques i socials. Una resposta que, lluny d’incitar a la divisió i a la confrontació, generi cohesió.

Només amb la llibertat dels presos i les preses polítiques podrem obrir una nova etapa. Entenem que, en aquests moments, el país necessita posar les institucions al servei del diàleg polític. Llibertat, diàleg i solucions son els tres pilars sobre els quals ha de pivotar la política.

I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents Acords:

PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la nostra indignació davant la sentència injusta que genera un precedent inacceptable i una regressió dels drets i les llibertats fonamentals.

SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i el lliure retorn de totes les persones exiliades, i exigir-ne l’amnistia, així com expressar la més profunda solidaritat per totes elles i les seves famílies, a les que acompanyem en aquest moment tan injust i dramàtic.

TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals signats per l’Estat espanyol, com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, entre d’altres. I

reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent per via democràtica i pacífica.

QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català i, per tant, condemnar tots els intents de la seva criminalització.

CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat i el dret de les persones escollides democràticament a les diferents institucions polítiques, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.

SISÈ.  Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de Tarragona a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la població a participar de totes les lluites compartides i pacífiques a favor de tots els drets i les llibertats.

SETÈ. Garantir els drets i les llibertats de tota la població de Tarragona, la defensa del diàleg i dels principis democràtics, la pluralitat política i el respecte a la separació de poders. Així com reiterar el rebuig a la judicialització d’un conflicte polític que només s’hauria d’haver resolt per vies democràtiques i dialogades.

VUITÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats i del Senat, a la Presidència del Govern de l’Estat espanyol, a la Presidència del Parlament Europeu,  a les entitats municipalistes de Catalunya i a la ciutadania de Tarragona; així com fer avinent als municipis agermanats l’actual situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals.

NOVÈ. I finalment, posar-nos a disposició del  poble de Catalunya, del seu Parlament i del Govern de la Generalitat.