Són molts els anys de lluita per aconseguir la igualtat efectiva entre els homes i les dones. Hem de reconèixer que s’han aconseguit avenços molt significatius. Una de les darreres fites destacables ha estat l’aprovació, en el Parlament de Catalunya,  de la Llei 17/2005, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

Les lleis són importants, bàsiques, però cal que vagin acompanyades de transformacions socials i culturals que, a través de la reflexió i el compromís, tant en l’àmbit individual com en el comunitari, permetin construir un imaginari col·lectiu que incorpori la igualtat efectiva a tots els àmbits.

Les referències noves de relació entre dones i homes han de basar-se en el respecte a la diferència entesa com un valor imprescindible. No podem oblidar que la identitat de gènere és una construcció cultural i social; que el canvi serà fruit del treball i de la lluita de moltes persones per ésser reconegudes en i des de la seva singularitat, sense cedir davant els estereotips de gènere; estereotips que no contemplen la diversitat de les dones i representen una limitació en els seus projectes i desitjos.

Gràcies a les lluitadores i lluitadors del passat, dones i homes d’avui podem viure en llibertat i decidir sobre els nostres actes com a persones de ple dret. Gràcies a les reivindicacions dels feminismes i a les mobilitzacions de les dones que ens han precedit, avui disposem de les eines per seguir avançant en el camí cap a la igualtat efectiva de dones i homes.

Malgrat els nombrosos exemples de reconeixement formal i dels progressos fets fins al moment, la igualtat de dones i homes en la vida quotidiana encara no és una realitat. A la pràctica, dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets, ja que persisteixen les desigualtats.

En aquest sentit volem destacar que encara ara, per exemple, en l’àmbit laboral hi ha situacions totalment inadmissibles com l’anomenada bretxa salarial, és a dir salaris diferents per feines iguals en horaris i responsabilitats, o l’existència del sostre de vidre, expressió amb la qual es fa referència a la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat; i la que pels seus efectes és la pitjor, la violència masclista que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc del sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que es pot produir per mitjans físics, econòmics o psicològics poden tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada.

Les autoritats locals i regionals, que són les esferes de govern més pròximes a la població, representen els nivells d’intervenció més adequats per a combatre la persistència i la reproducció de les desigualtats i per a promoure una societat veritablement igualitària. En llur àmbit de competència i col·laborant amb el conjunt d’actors socials, poden i han d’emprendre accions concretes a favor de la igualtat de dones i homes.

Per tot l’exposat el grup municipal de CiU proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

Primer. Promoure des de totes les instàncies de l’Ajuntament la igualtat de tracte i no discriminació, fent un èmfasi especial en els assessoraments fets a emprenedors a través del servei de promoció econòmica de la nostra ciutat.

Segon. Vetllar per a la igualtat salarial i per a l’eliminació dels sostres de vidre dins de la mateixa organització municipal i, alhora, dur a terme campanyes informatives adreçades a diferents col·lectius i entitats per ajudar a combatre aquestes pràctiques.

Tercer. Rebutjar qualsevol tipus de manifestació de discriminació de gènere i potenciar  les actuacions i campanyes de prevenció i els serveis d’atenció necessaris per a les persones que pateixen les diverses manifestacions de la violència masclista.

Quart. Detectar i estudiar mancances i necessitats de les dones de la nostra ciutat i donar-hi resposta, amb la col·laboració de les entitats.

Cinquè. Integrar la transversalitat de la perspectiva de gènere en totes les actuacions dutes a terme per l’Ajuntament.

Sisè. Fomentar l’autonomia personal i econòmica de les dones i impulsar l’ocupació i l’auto ocupació de les dones.

Setè. Fomentar la presència de dones en els òrgans de participació i en els espais de presa de decisions, vetllant per la no discriminació per gènere.

Albert Abelló

Conseller Portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Tarragona, 7 de març de 2016

Accedir a la moció en PDF