El passat 1 d'octubre de 2017, gràcies a la mobilització ciutadana i tot i els obstacles de l'Estat, inclosa la forta repressió que va causar més de 1.000 persones ferides, els catalans i catalanes vam poder expressar-nos democràticament.

Més de 2.000.000 de persones van desafiar la demofòbia i la repressió de l'Estat espanyol per poder decidir si estaven d'acord, o no, en la construcció d'una nova República Catalana independent, que pugui superar les limitacions legislatives -i la maquinària judicial- que en els darrers anys ha protagonitzat una forta operació de recentralització de competències, i que suposa un tap a les competències legislatives autonòmiques que pretenen que les administracions públiques puguin respondre a les noves necessitats socials: igualtat de gènere, pobresa energètica, dret a un habitatge digne...

Van ser molts els ciutadans i ciutadanes que van rebre cops i garrotades per part de la policia, i la guàrdia civil, i que van defensar a ultrança que es pogués seguir votant. Avui es necessari recordar aquests fets i reivindicar la fortalesa, tenacitat i resiliència de la ciutadania d’aquest país que va plantar cara a la repressió i va posar en evidència davant la comunitat internacional a un Estat incapaç de transitar davant d’una demanda democràtica.

Tanmateix, tot i les múltiples ofertes de mediació internacional i l'actitud inequívoca del govern de la Generalitat de resoldre el conflicte democràtic entre el poble català i l'Estat espanyol, la resposta repressiva de l'Estat es va fer sentir el passat 16 d'octubre de 2017 amb tota la seva força. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents de les dues principals organitzacions de la societat civil catalana, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana respectivament, van ser empresonats per ordre d'una jutge de l'Audiència Nacional espanyola.

Se'ls ha castigat amb la presó preventiva, injusta i cruel, per participar en manifestacions independentistes, democràtiques i completament pacífiques on, com proven nombroses imatges, van organitzar cordons de voluntaris per facilitar la convivència entre el treball de la policia i les legítimes protestes ciutadanes. Els avala una àmplia carrera de militància cívica i exemplar, amb les mobilitzacions més multitudinàries i cíviques d'Europa a les espatlles. No condemnar-ho suposa acceptar explícitament o tàcita l'existència de presos polítics a l'Estat espanyol, quelcom que els partits amb vocació i trajectòria democràtiques hem de combatre enèrgicament.

Avui, 16 d’octubre del 2018, quan es compleix un any de l'empresonament de Cuixart i Sànchez, es constata la nul·la voluntat de diàleg de l'Estat espanyol per resoldre democràticament la situació del poble català i fer efectiu el dret a l’autodeterminació.

Vivim avui una important regressió de drets polítics, civils, socials, econòmics, culturals i ambientals. Des d’ara fa un any, a Catalunya es viu amb especial intensitat la negació d’alguns drets fonamentals.

L’empresonament preventiu i l’exili forçat d’un grup nombrós de membres de l’antic govern català, de diputades del Parlament de Catalunya, de líders de la societat civil acusades de rebel·lió, sedició, desobediència i de malversació de fons públics, pels quals podrien ser condemnades a fins a més de 30 anys de presó, així com les múltiples causes arreu del territori que superen el miler de persones represaliades, amb casos extrems de confinament o també d’exili, constitueixen una evident negació de drets.

Per tot això, proposem al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-Reivindicar i agrair a totes aquelles persones que van fer possible el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, malgrat les amenaces, la repressió, l’ús il·legítim de la violència i la brutalitat policial per part de l’Estat Espanyol.

SEGON.- Exigir a l’Estat espanyol l’immediat alliberament del president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart i del president de l’Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez, així com tota la resta de presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i exiliades, com a exigència inapel·lable per qualsevol procés de negociació per la resolució democràtica del conflicte que viu Catalunya.

TERCER.- Comunicar aquests acords al govern de la Generalitat de Catalunya i al govern de l’Estat Espanyol.