La implementació dels contenidors tancats a Tarragona és una tasca que implica com a mínim un any de feina. No és un sistema que es pugui aplicar de cop i a la vegada a tota la ciutat. Cal fer-ho barri a barri, amb una estratègia i molta dedicació per assolir l’èxit desitjat. Quan es van instal·lar els contenidors tancats a Bonavista, el Serrallo i Cala Romana, es va seguir un procés que va durar 3 mesos a cada barri, desenvolupat en tres fases: la d’informació prèvia, la de posada en marxa i la de seguiment i inspecció intensiva.

El procés implica que l’Ajuntament reparteixi les targetes identificatives, expliqui el nou sistema als veïns, resolgui incidències i faci seguiment de possibles abocaments incontrolats. Aquestes accions són essencials per garantir l’èxit, ja que és molt important que tots els residents tinguin la seva targeta o sàpiguen com obrir el contenidor amb el telèfon mòbil.

La magnitud de tasques a realitzar és ingent. En la fase informativa no n’hi ha prou amb posar una carpa al barri perquè la visitin els veïns i veïnes per ser informats ni amb una reunió informativa amb l’AVV corresponent, sinó que cal visitar habitatge per habitatge, tornar a una hora que trobis els residents si ningú ha obert la porta i detectar la singularitat de les famílies. És inversemblant la quantitat de casuístiques que es poden trobar. Tot i això, cal insistir i continuar i, quan ja has arribat a més del 90% d’informació efectiva a la ciutadania, pots determinar el dia d’inici, el dia que el veïnat trobarà els contenidors tancats.

Quan des del govern republicà vam impulsar la implementació als tres barris, comptàvem amb una vintena d’educadors ambientals, dirigits i acompanyats pels quatre tècnics municipals a peu de carrer i de carpa. La fase de posada en marxa dura vora quatre setmanes, en les quals els educadors se situen a peu d’illa de contenidors fins a les 11 del vespre per assessorar, resoldre incidències i explicar com funciona tot plegat. Aquesta acció és fonamental, com també ho és disposar d’una brigada de neteja i recollida de tot el que apareix fora del contenidor per investigar la seva procedència.

La tercera fase és la de seguiment i d’inspecció, l’hora de visitar els veïns i veïnes que no fan un ús apropiat dels contenidors, amb l’objectiu d’ajudar-los en la transició de model. D’altra banda, es fan recorreguts diürns i nocturns observant el comportament de cada illa i s’actua amb la màxima celeritat per resoldre incidències. Tanmateix, cal pensar que el veïnat va canviant, que arriben nous veïns i has d’informar-los, per això cal establir educadors referents al barri i telèfons disponibles per estar en contacte permanent. La clau de l’èxit de l’experiència a Bonavista, el Serrallo i Cala Romana va ser tota aquesta tasca informativa, així com el desenvolupament de models propis segons les característiques del barri. La clau de l’èxit és no defallir davant les dificultats i cercar les solucions als milers de problemes que apareixen.

L’any 2022 l’Agència Catalana de Residus va concedir una subvenció de 500.000 euros per fomentar la recollida selectiva, diners que provenen del fiançament de la UE i que es rebrà sempre que s’acrediti la realització del projecte dels contenidors tancats abans del 31 de gener del 2026. Queda un any perquè el projecte estigui implementat a tota la ciutat, tasca impossible si es vol fer bé, i acreditar bons resultats, de la mateixa manera que es van acreditar a Bonavista, el Serrallo i Cala Romana, que van assolir la fita que marca la UE per al 2035: el 65% de recollida selectiva.

És evident que el lideratge polític per tirar endavant el projecte ha de ser sòlid, amb convenciment i assumint tots els entrebancs i problemes que sorgeixen quan impulses un canvi d’hàbit a la ciutadania d’aquesta magnitud. Malauradament, el govern del PSC no s’ho creu. Només començar el mandat va obrir els contenidors dels tres barris on s’havia implementat el projecte amb èxit i molt d’esforç, una bestiesa pròpia dels descreguts i que sols actuen d’una manera populista.

Algú pot pensar si paga la pena tant d’esforç. Bé, cal assenyalar que superar el 65% de recollida selectiva representa cremar la meitat de tones a la incineradora i, per tant, estalviar-nos 2,5 milions d’euros. Paga la pena perquè si no actuem, tindrem sancions de la UE per no assolir els objectius. I paga la pena perquè actuem de forma sostenible pel bé del planeta, disminuïm la petjada de CO₂ i fomentem l’economia circular i valoritzem els residus de les distintes fraccions.