Quan la UNESCO decideix a principis del 2000 crear un òrgan per salvaguardar el patrimoni immaterial de la humanitat, ho fa sobretot pensant en aquells països que tenen més patrimoni immaterial que material i que cal preservar perquè corren un risc real de desaparèixer. A tall d’exemple, el 2023 són a la llista per aquest reconeixement de manera urgent El Mek Mulung de Malàisia, o El Xeedho de Djibouti.

Aquest era el propòsit inicial, però, si mirem enrere, els últims anys s’han reconegut moltes expressions de patrimoni immaterial, arribant al punt que ara només es pot presentar una opció per estat, i si és una expressió compartida per més d’una comunitat autònoma millor, a més a més Espanya és dels països amb més declaracions, això vol dir que a qualsevol candidatura li caldria esperar el seu torn, que seria llarg, amb un risc real de frustració.

I la pregunta que crec que ens hem de fer és, abans de proclamar que Santa Tecla sigui declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ens hem fet les reflexions pertinents?

Una de les primeres coses que com a tarragonines i tarragonins ens hem de plantejar és, quina feina tenim encara per fer. La cohesió del ritual festiu i tot allò que l’envolta amb els barris perifèrics encara està als inicis, hem de seguir treballant perquè tota la ciutat se senti seva aquesta gran festa. La massificació és evident, no només a les nostres festes, ja que és un fenomen global, però ens hem de plantejar com gestionar-ho. La festa de Santa Tecla és viva, és per això que el Protocol del Seguici Popular de l’any 1991 ha estat revisat un parell de vegades, hi ha un cos ritual que cal vetllar per mantenir, però hi ha marge per adaptar la festa als temps que es viuen. Aquestes només són algunes reflexions que ens han de portar a plantejar-nos quina festa volem per aquí trenta anys.

L’anunci de proposar Santa Tecla com a candidata a Patrimoni Immaterial de la UNESCO, no és un anunci fet amb la complicitat de les entitats que la fan possible, i que, per tant, mereixen el màxim respecte, no es fa consultant la Comissió Assessora del Seguici Popular, que vetlla per la salvaguarda i bona gestió de les nostres festes, aquest anunci es fa des d’un despatx i a la premsa, sense una reflexió prèvia, a cop de micròfon. No oblidem que les entitats són les que dediquen esforços ingents a fer de la nostra festa major, un referent. Entitats que pateixen mancances, algunes fins i tot, no tenen ni local.

El 14 de desembre de 2021, el govern de la Generalitat va aprovar un avantprojecte de la nova Llei del patrimoni cultural immaterial català, tenim ara l’oportunitat per aprovar-la. Fins i tot, podem defensar el Model Festiu de la Catalunya Nova: Camp de Tarragona i Baix Penedès, on Tarragona la podria liderar davant la Llei catalana del Patrimoni Immaterial. La tenen a la taula de govern, és real i factible, i no cal que esperem que els de fora reconeguin el valor que tenim.