Un any més, la ciutat batega aquest estiu gràcies a les festes dels barris. A Ponent i a Llevant, al Nord i al Sud o al Centre, les associacions veïnals treuen temps d'on sigui per obsequiar-nos amb unes festes plurals pensades per a tothom. Un esforç titànic si tenim en compte que cada cop costa més trobar persones del barri que, de forma voluntària i altruista, estiguin disposades a treballar fora d'hores per aconseguir tancar un bon programa de festes.

Música, zumba, sardinades, jocs per la canalla, activitats per la gent gran, diables, nanos, gegants, mercats solidaris, curses i caminades, concursos, paelles, sopars de carmanyola o vermuts... Cada setmana podem triar entre una oferta variada d'actes en qualsevol festa de barri. A Tarragona hi ha molta gent que espera que arribi Sant Magí o Santa Tecla, les nostres festes majors, però també hi ha moltes persones que esperen amb candeletes que arribin les festes del seu barri, ja que és l'única manera que tenen d'entrar en contacte amb la cultura popular, els espectacles i les arts escèniques. Apropar la cultura tarragonina als barris i fomentar el sentiment de pertinença a la comunitat és un mèrit de tots, però, sobretot de les entitats veïnals.

Les associacions veïnals demostren cada any una capacitat "gairebé insultant" i "màgica" per organitzar una programació festiva variada i de qualitat amb els pocs recursos de que disposen. De ben segur, si les festes de barris fossin organitzades per una empresa promotora d'esdeveniments o pel mateix Ajuntament, el pressupost de les festes es multiplicaria per tres o per quatre. Però els veïns estan acostumats a "fer xarxa" i aconsegueixen abaratir els costos gràcies a la complicitat de moltes persones, entitats, comerços i empreses que fan possible la festa. Ningú va dir que seria fàcil dinamitzar un barri però les entitats veïnals ho fan, i ho fan sense esperar res a canvi.

Això no vol dir que no hi hagi entrebancs. Un dels primers hàndicaps amb què es troben les entitats veïnals (especialment les primeres del calendari festiu) és que les subvencions de l'Ajuntament arriben tard. Des d’ERC ja vam advertir i denunciar que enguany les festes han perillat precisament per aquest motiu i també per la poca voluntat política de fer-ho abans. El retard en el pagament obliga els representants veïnals a haver de decidir, a les portes de les festes, si avancen els diners de la seva butxaca o si han de suspendre algun acte per manca de diners. Cal que seiem totes les parts –Ajuntament, grups municipals, associacions i federacions veïnals- per crear un sistema de subvencions que sigui molt més àgil, que alleugereixi els tràmits que han de fer les entitats i que permeti el cobrament de les ajudes dins d'uns terminis més raonables.

Una altra manera d'ajudar a les entitats veïnals és abaratint els costos d'aquells tràmits obligatoris i del material necessari per organitzar les festes de barri (permisos, escenaris, sanitaris mòbils, generadors elèctrics, equips de so i llum, mobiliari, etc...). Cal trobar una fórmula que permeti l'adquisició d'aquest material de forma conjunta –seguint models com la central de compres de l'Associació Catalana de Municipis-, de manera que el seu cost es redueixi. Convé que l'Ajuntament, en col·laboració amb les federacions i associacions veïnals, creï una central de compres o potenciï les iniciatives que ja existeixen, com el centre de recursos de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT).

Al darrere d'una festa del barri s'hi amaga un gran esforç ciutadà per fer-la possible. No deixem que el cor deixi de bategar i construïm un nou model que garanteixi la continuïtat de les festes dels nostres barris.