La Creu de Sant Jordi és la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya, un reconeixement dels serveis prestats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. 

Rebre aquesta distinció és un honor, i quan quatre persones d’un mateix territori la reben en un mateix moment, l’honor és nostre per tenir al Camp de Tarragona persones que han millorat la vida de tots nosaltres des de diferents àmbits, ja sigui científic, cultural o polític. Això ha passat aquesta setmana, i per a nosaltres és un gran motiu d’orgull.

Una d’aquestes persones és Aurora Batet, “primera” dona castellera i un orgull per a tot el món de la cultura popular. Va iniciar amb els Xiquets de l'Eramprunyà, la colla que va fundar el seu pare, el vallenc Josep Batet i Figuerola, a Gavà. L’Aurora també va actuar amb la Colla dels Xiquets de Valls, la Colla de la Muixerra dels Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. 

Des que va començar el 1947, fins que ho va deixar el 1951, l’Aurora va pujar als principals castells i al pilar de cinc. Sempre ha tingut molt clar que va deixar de pujar quan va passar de ser nena a noia, perquè com bé recalca en totes les entrevistes que se li han fet, «les dones no fèiem castells, se suposa que nosaltres havíem de ser a casa fent labors». Per sort, la societat va evolucionant i d’això en sap i molt, Eudald Carbonell.

Tot i que no és nascut al Camp de Tarragona, després de tots els anys vinculats a la Universitat Rovira i Virgili i a la nostra ciutat, és Fill Adoptiu de Tarragona. Eudald Carbonell i Roura, arqueòleg, antropòleg, geòleg, paleontòleg i catedràtic en Prehistòria, ha sabut divulgar la prehistòria d’una manera entenedora. 

Gràcies als seus estudis i descobertes arqueològiques, ha modificat la nostra manera d’entendre el passat, i el que és més interessant, això ens ha fet replantejar el nostre present i el nostre futur. D’ell són les reflexions sobre la influència negativa de la globalització o l’avís que ens proposa en el seu últim llibre De la caverna al cosmos, nous horitzons per a l’espècie humana, que si no ens transformem, desapareixerem. 

Una de les moltes reflexions també de Carbonell és la següent «hi ha molt pocs humans en política», però segurament, un dels pocs és el següent homenatjat.

La indiscutible lluita de Josep-Lluís Carod-Rovira en defensa de la democràcia, la llibertat i la llengua, li va suposar la presó per la seva militància antifranquista. Ell ha estat una persona que des de ben jove ha abanderat la lluita per la nostra cultura, i com a pal de paller, la llengua. 

Ha defensat el català a través de la seva activitat política però també des de l’associacionisme, i ho ha fet dins i fora del país. Carod-Rovira també ha estat vinculat a la cultura popular des del món casteller, i cultura també és el que ha revolucionat Pepa Plana.

La Pepa Plana és pallassa i actriu. Ella ha treballat per un teatre de pallassos pensat en una clau adulta, i reivindicant la figura femenina en aquest món principalment fins ara masculí. 

Els seus espectacles amb aquest nou enfoc i al capdavant de la seva pròpia companyia, l’han portat fora de Catalunya i a travessar oceans. Ella ha trencat estereotips i ho ha fet amb espectacles de pallasses de qualitat extraordinària.

Dilluns va ser doncs un dia especial, un dia de celebració i d’orgull per al Camp de Tarragona i per a Catalunya. La Creu de Sant Jordi és un símbol de gratitud per la trajectòria d’aquestes persones, pel seu compromís i per la seva contribució a fer millor la nostra societat. 

Aquestes paraules tenen la voluntat d’agrair-los la seva tasca i aportació, un fet que també ens recorda la importància de continuar defensant la cultura, la identitat i els valors que ens defineixen com a poble català.