La Platja Llarga de Tarragona és la més emblemàtica de les nostres platges, i el paisatge de la nostra biografia més estiuenca. És aquella que vam haver de salvar de les urpes de l’urbanisme de totxo i els negocis a la vora del mar. L’escenari fràgil de la lluita contra els embats del canvi climàtic i els miops interessos econòmics.

Aquests dies hem presenciat amb incredulitat i estupefacció com el Càmping Las Palmeras començava una aparatosa obra a la platja. Es tracta de la substitució d’una franja de 900 metres de la duna natural de la Platja Llarga per una duna artificial amb materials no biodegradables i un conjunt d’esculleres de roca prou impròpies d’aquell entorn.

Des del fatídic temporal Glòria tant el càmping com les administracions vam assumir que calia una intervenció important a la Llarga per a recuperar la duna. La duna, dèiem, és el que salva les nostres platges dels embats de la mar, cada cop més furiosos i freqüents.

Però una duna no és una muntanya de sorra i ja està. Una duna és un ecosistema natural complex, que necessita una vegetació dunar les arrels de la qual la fixin bé, així, quan arriba el temporal, el mar s’emporta la sorra de la platja i pentina la flora dunar mentre queda a resguard l’espai interior rere el reservori de sorra. De fet, si el Càmping se salva de tot allò és perquè està precisament sobre la duna.

Amb l’alcalde Ricomà vam defensar que qualsevol obra a la platja requeria de llicència municipal: això volia dir que Tarragona havia d’autoritzar les obres. I vam coordinar la part privada amb l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat per tal de cercar un consens tècnic al voltant del projecte de recuperació dunar.

Malauradament, el canvi de govern ens ha penalitzat. L’alcalde Viñuales va retirar el recurs judicial amb el qual defensàvem la necessitat del tràmit de llicència municipal, donant per bo que aquelles obres es fessin només via comunicat, és a dir, sense cap capacitat municipal per incidir-hi. Mentrestant, Costes de l’Estat autoritzava -com no!- aquelles obres. El socialisme tant al costat dels lobbies...

Em permeto recordar que segons l’Estrategia de Adaptación al Cambio Climático de la Costa Española (Dirección General de la Costa y el Mar) cal acomplir dues finalitats: a) Determinar el domini públic marítimo-terrestre i assegurar la seva integritat i adequada conservació (...) tenint en compte els efectes del canvi climàtic; b) Garantir l’ús públic del mar, de la seva ribera i de la resta del domini públic marítimo-terrestre, sense més excepcions que les derivades de raons d’interès públic degudament justificades.

Res d’això està passant a la LLarga, on la franja més costanera del Càmping -amb una amplada d’entre 5 i 15 metres- ocupa uns sòls que són públics, de totes i tots, fruit d’una concessió atorgada per l’Estat. Això, en un context de regressió de la platja pel canvi climàtic, resulta ofensiu.  Quin sentit té que els tarragonins ens haguem de mullar els peus perquè ens quedem literalment sense platja mentre el Càmping manté intactes les seves fronteres, la primera línia de les quals és pública?

Demanem a l’alcalde Viñuales que surti de l’amagatall, faci aturar les obres, consensuem el projecte i que exigeixi a l’Estat la reversió de la concessió d’ocupació de l’espai públic per part del Càmping. Si recuperem una platja pública i natural, hi guanyem tots, la ciutadania i el càmping. Salvem la Platja Llarga, de nou!