El 10 d’octubre de 1994, fa exactament 30 anys, les riuades del riu Francolí van sacsejar amb violència la Part Baixa i el barri del Serrallo de Tarragona, un episodi tràgic que va marcar la història de la ciutat i, especialment, la memòria dels seus veïns. 

Aquella tarda plujosa de tardor, les fortes precipitacions van fer que el Francolí es desbordés, arrossegant tot allò que trobava al seu pas. El barri del Serrallo va ser un dels més afectats, patint els estralls d’unes aigües que van inundar carrers, cases i negocis, deixant una imatge de devastació que molts encara tenen gravada a la ment.

Aquell 1994, Tarragona va viure un dels episodis meteorològics més greus de la seva història recent. Les riuades van causar la mort de diverses persones a la demarcació i nombrosos danys materials que, per a molts veïns de Tarragona, van suposar la pèrdua d’una part del seu patrimoni.

Les imatges del riu desbordant-se a la zona de Torres Jordi, cotxes encallats i arrossegats, el Polígon Francolí completament inundat, els Establiments del Serrallo amb l’aigua i fang o les barques arrossegades pel corrent són testimonis gràfics d’una tragèdia que ha esdevingut part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat.

Tanmateix, més enllà del drama personal i comunitari, aquella catàstrofe va posar en evidència una sèrie de mancances urbanístiques i de gestió fluvial que havien quedat desateses durant dècades. La falta d’infraestructures adequades per canalitzar les aigües pluvials i protegir el barri del Serrallo i Part Baixa va ser una de les causes que van agreujar l’impacte de les inundacions. 

Llavors, es va obrir un debat que ha anat sorgint periòdicament en el temps: està Tarragona preparada per a aquests fenòmens naturals? És evident que no, i que malauradament pels efectes del Canvi Climàtic haurem de lluitar cada vegada més contra aquests episodis devastadors.

Cal treballar per pal·liar-los, però també cal continuar treballant per la conscienciació social dels efectes sobre el planeta, cal promoure el transport públic en favor de la descarbonització, reduir en consum d’aigua o reutilitzar més.

Els records d’aquella jornada no han fet sinó reforçar el sentit de comunitat d’un barri que, malgrat els contratemps, ha sabut mantenir la seva identitat marinera i el seu esperit lluitador. Les persones que ho van perdre tot en qüestió d’hores van rebre el suport solidari de tota la ciutat, amb una allau de voluntaris que es van organitzar per ajudar en les tasques de neteja i recuperació. Però les conseqüències psicològiques i emocionals de l’esdeveniment també van deixar empremta: molts veïns van necessitar anys per refer-se de l’impacte d’haver vist el seu barri submergit en aigua i fang.

Trenta anys després, el Serrallo és un barri viu, que continua essent l’ànima marinera de Tarragona. Tot i les ferides del passat, ha sabut renàixer i reivindicar-se com un espai de trobada i convivència. Però el record de les riuades del 1994 continua sent un advertiment constant: la natura no obeeix cap calendari, i les ciutats, especialment aquelles amb un fort vincle amb el mar i els rius, han d’estar preparades per als imprevistos que el futur ens pugui portar.

És per això que creiem que en dates tan assenyalades, des del consistori calia retre homenatge als fets, als veïns que els van patir i que els fets ocorreguts serveixin per fer no només història, sinó també pedagogia.