L'accessibilitat universal és la condició indispensable per garantir l'autonomia, la no discriminació i la igualtat d'oportunitats per a totes les persones. Les administracions tenen l'obligació d'adaptar i transformar els seus municipis per a ser accessibles, en tots els seus àmbits. Tarragona no n'està exempta i per això cal abordar el tema amb celeritat.

És molt important que tots com a societat empatitzem en aquest tema, perquè d'una manera o una altra ens afecta. Només cal posar-nos en el lloc d'alguna persona amb algun tipus de discapacitat, imaginar com us sentiríeu i ser conscients dels desafiaments que us hauríeu d'enfrontar en el dia a dia. Moltes accions i activitats de la vida quotidiana es veuen sovint estroncades per aquesta falta d'accessibilitat arreu. La sensibilització social és clau per crear una societat més amable i inclusiva.

A Tarragona s'ha avançat. Es va optar per fer el Pla d'Actuació i Millora de l'Accessibilitat (PAMAT 2018), un fet que va suposar un pas endavant, però insuficient. La part positiva és que per primera vegada s'intentava sistematitzar un full de ruta en les actuacions en matèria d'accessibilitat d'una forma molt econòmica per a l'Ajuntament i esprement la bona voluntat de l'equip redactor. El problema és que aquell document no és un Pla d'Accessibilitat sinó que més aviat era un informe que serveix per orientar accions de millora de forma immediata, però que presenta importats inconvenients.

Tarragona, des de la perspectiva de l'accessibilitat, l'hem d'analitzar en conjunt, aquí cap zona en pot quedar exclosa. Per això és necessari que des de l'Ajuntament es redacti i s'executi un Pla Local d'Accessibilitat adaptat a les necessitats reals. Necessitem una eina de promoció de l'accessibilitat en l'àmbit municipal per tal de poder assolir l'eliminació de les barreres arquitectòniques en diferents aspectes com són la via pública, els edificis, el transport, la comunicació... i fer-ho en les diverses tipologies de discapacitat: física motora, visual, auditiva, intel·lectual, malaltia mental, així com per a gent gran.

Actualment, l'accessibilitat ha deixat de ser simplement sinònim d'eliminació de barreres físiques per adoptar una dimensió integral. Es tracta d'un paràmetre fonamental per a garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats i no discriminació, assumint-se com una millora de la qualitat de la vida per a tota la ciutadania.

Des d'ERC reivindiquem una Tarragona per a viure-la i conviure-hi, oberta a tothom de forma hospitalària i inclusiva. El govern de Pau Ricomà va fer algunes passes endavant en aquest àmbit, per exemple amb la construcció del Parc Inclusiu del carrer d'Ixart. És, doncs, un deure d'aquest Ajuntament promoure la igualtat d'oportunitats en l'accés als recursos del treball, la vida familiar i quotidiana, l'oci, l'esbarjo i la vida en comunitat.

Tarragona ha d'esdevenir una ciutat bandera pel que fa a l'accessibilitat, però això és important que l'Ajuntament no només fomenti aquest dret en l'espai públic i que també actuï com a impulsor de l'accessibilitat en establiments i comerços privats per això, seria interessant generar una línia d'ajudes i subvencions.

L'aposta de l'Ajuntament de Tarragona ha de ser sempre treballar braç a braç amb les entitats i associacions de persones amb discapacitat, les seves famílies i representants, vinculats a l'administració local a través del Consell Municipal de la Discapacitat del mateix consistori. Aquesta suma ha de ser un motor imparable per assolir aquest important i necessari repte que tenim entre mans.

Tenim el potencial de convertir-nos en un model de ciutat inclusiva, un fet que no només millorarà la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, sinó que també enriquirà al conjunt de tota la ciutadania. L'accessibilitat és un dret humà fonamental i és hora que Tarragona ho reconegui i actuï en conseqüència per garantir que ningú es quedi enrere en la recerca d'una vida plena.