La Ciutat de Repòs i Vacances, la Residencial, serà l’alberg de joventut més gran de Catalunya. Aquest projecte que Generalitat i Ajuntament van presentar aquesta setmana és exactament el mateix que va aconseguir i acordar l’alcalde Ricomà al seu moment, sense canvis.

És una excel·lent notícia per Boscos i Llevant perquè aquest gran equipament comptarà amb un centre cívic municipal en l’edifici de l’entrada, restauració i zona esportiva. I ho és per Tarragona, que tindrà un gran nínxol de turisme a tocar de les seves platges i el carril bici de Llevant, llegat també del govern anterior.

En primer lloc, un apunt. He vist que l’alcalde Viñuales posava en dubte fer el centre cívic... voldria recordar-li que és un compromís del govern d’ERC, que així ho vam pactar amb la Generalitat i que, sobretot, és una llarga reivindicació dels veïns de tot Llevant. Quelcom perfectament viable perquè, problemes ordinaris a banda, l’Ajuntament té una bona capacitat d’inversió.

Sorprèn, però, el sobtat canvi de posició de l’alcalde Viñuales, el qual ara beneeix la proposta perquè «no hi haurà un centre de menors». És clar que no hi serà, i així ho vam dir del dret i del revés tant la Generalitat com l’Ajuntament republicà en desenes d’ocasions. Dèiem més, encara: quin sentit tindria fer un centre amb finalitats d’integració social quilomètricament allunyat del nucli urbà? No en tindria cap. No defensem això, nosaltres.

Sorprèn, però, el sobtat canvi de posició de l’alcalde Viñuales, el qual ara beneeix la proposta perquè «no hi haurà un centre de menors». És clar que no hi serà, i així ho vam dir del dret i del revés tant la Generalitat com l’Ajuntament republicà en desenes d’ocasions. Dèiem més, encara: quin sentit tindria fer un centre amb finalitats d’integració social quilomètricament allunyat del nucli urbà? No en tindria cap. No defensem això, nosaltres.

Però què és el que deia el candidat Viñuales? En un àudio de campanya, deia això: «Mi compromiso con que no se haga ese albergue en la Ciudad Residencial es claro, firme e inequívoco, así de claro (...). Nosotros creemos en los formatos más reducidos, de pisos tutelados, con una actuación mucho más personal, hacia los chicos y chicas, ya sean con problemes psicosociales o sean menores no acompañados. No creemos en los macrocentros y estamos hablando de que este podría ser de un tamaño de 500 personas. Si soy alcalde no voy a permitir que se haga ese albergue».

No és ètic flirtejar amb certes actituds. I donar a entendre que la Residencial serà un centre de menors és mentir –com s’ha vist–. Alimentar els moviments que prejutgen la població segons la seva procedència és racisme. Voler guanyar vots sembrant el dubte i la por de la gent és xenofòbia. I defensar que un equipament públic pot fer unes funcions socials o no segons el nivell socioeconòmic del barri de que es tracti és classisme.

Hi ha qui diu que potser les administracions de la ciutat i del país no es van explicar prou bé. Pot ser cert, no dic que no. Però el problema és un altre. Es van fer rodes de premsa, reportatges, entrevistes, articles, trobades veïnals amb Ajuntament i Generalitat... es va fer de tot. Passa que no hi ha més cec que qui no hi vol veure, i amagat entre una part de la població atemorida, s’hi coïa una potent campanya populista amb finalitats polítiques i electorals i pocs escrúpols, amb Vox i PSC al mateix cantó de la pancarta.

Una campanya amb atacs personals cap a molts representants veïnals i veïns i veïnes de Llevant, la immensa majoria dels quals no compraven aquest discurs. Entre elles, la nostra companya Gemma Fusté, aleshores presidenta de la Federació de Veïns de Llevant i sempre vinculada als col·lectius amb discapacitat, qui va rebre tota mena d’amenaces i intimidacions per dir les coses pel seu nom i fer pedagogia davant el populisme. On són, ara, els responsables d’aquell moviment? Ja no tallen carreteres? Ja no envaeixen el ple per atacar l’alcalde? Potser ja han aconseguit el que volien?

És evident que una cosa és aspirar a governar i l’altra governar. I que hi ha llicències que l’oposició permet i el càrrec no, malgrat que hi ha límits que no s’han de traspassar mai. Però si som bons per una cosa ho som per l’altra, i amb la mateixa fermesa que denunciem la irresponsabilitat mostrada pel candidat Viñuales celebrem la responsabilitat que ha tingut ara en gestionar aquest projecte com a alcalde.

És bo que quedi lluny la crispació d’aquelles campanyes difamatòries i també que l’Ajuntament d’ara posi en valor i continuï la tasca que vam començar uns altres. Amb diàleg, voluntat constructiva i pedagogia davant les actituds excloents. Aquest alberg ha d’omplir-se de vitalitat i tolerància. Fent les coses així qui hi guanya és Tarragona i en això sempre, sempre ens trobarem!