Se’m farà estrany no rebre cap correu teu proposant un cicle de lectures dramàtiques o intentant impulsar, de nou, un taller de teatre on s’acabin interpretant les obres, amb quatre llums, amb dos actors, poc et calia per fer màgia. I és que si una cosa et caracteritzava, era l’energia i la tenacitat que sorgien d’un volcà creatiu que no tenia aturador, i això, els que et coneixíem, ho sabem bé.

Vaig tenir el privilegi de compartir moltes tardes escrivint teatre amb tu, treballant el procés creatiu, construint personatges i condicionant-los-hi la vida, jugant amb ells com a titelles, fent-los fer allò que potser ens agradaria fer a nosaltres. Érem per una estona,  Deus ex machina. I aquí, gràcies a tu, a l’Albert Mestres i a altres companys, vaig descobrir la gran màgia del teatre, una droga addictiva, la capacitat de crear nous mons, noves realitats, i et vaig començar a entendre millor. Fins i tot, d’aquella època a l’Escola de Lletres, compartim amb altres companys la publicació d’un llibre de quatre peces dramàtiques, jo començava aleshores en el món del teatre, però tenia grans mestres de qui m’emporto grans ensenyances.

Però no només et vaig poder conèixer millor aleshores, sinó que en el fons, com a tot tarragoní o tarragonina, la meva vida i vinculació a la ciutat té molt a veure amb el teu pas per la política municipal i per la teva activitat cultural. I és que Sergi, com a tinent d’alcalde de cultura i festes del primer ajuntament democràtic d’aquesta ciutat, vas marcar un camí, prenent decisions que van generar actes que hem heretat avui, i de les quals te n’hem de donar les gràcies.

L'any 1979 era l'inici del canvi, amb trenta anys eres el regidor de cultura i havies de prendre decisions. Aquest nou govern democràtic, vau entendre i determinar que si bé calia treballar fent nous carrers i noves clavegueres, igual d'important era recollir la necessitat de la gent de la ciutat de recuperar el carrer, i això passava per recuperar i reconstruir la Festa Major. Sant Magí passava a ser la Festa Major petita, els franquistes l'havien posat com a data assenyalada al calendari per afavorir el turisme, però calia treballar i recuperar Santa Tecla, i una altra decisió no menys rellevant, el programa de festes seria en català.

L’Alfred Fort, tècnic de cultura, jove i decidit al teu costat, t’acompanyava en la decisió de “tothom que vulgui fer alguna cosa que vingui i ens ho expliqui”, vosaltres seríeu qui ho posaria en un ordre cronològic i geogràfic. Això era el reflex de la teva idea de municipalisme, que no ha de ser res dolent, o no és el govern municipal la casa del poble? Vosaltres us vau obrir a totes les iniciatives populars del moment, totes les recuperacions de balls parlats, bestiari i tothom qui volia aportar el seu gra de sorra per fer de Santa Tecla la nostra Festa Major. No te n’amagaves d’haver anat a Vilafranca a veure com era la seva festa, però tampoc t’amagaves de reconèixer que després de tota la vostra feina i amb els anys, Tarragona va acabar sent model en ella mateixa.

Reies recordant com l’església del moment i els que vivien la Festa Major més sacra, veient esgarrifats la proposta de l’entrada del braç acompanyat d’elements festius i a sobre al costat de diables, diables! Més tard, però van veure, aquests mateixos que inicialment s’havien esgarrifat, com l’entrada del braç i la festa en general atreia més que mai, la gent a la catedral. I a poc a poc vau anar treballant per construir una identitat i una normalitat tan necessària després d’anys tan grisos.

De fet, cal reconèixer-te molts mèrits, perquè de vegades en aquesta ciutat pequem d’unes pèrdues de memòria injustes vers els qui tant heu fet per aquesta ciutat nostra. Podria fer una llista llarguíssima, entre la creació de la Comissió de Festes on vas demanar als partits polítics que designessin representants, o la creació de l’Escola Municipal d’Art Dramàtic de Tarragona, una idea que volies recuperar i per això enviaves correus electrònics a tort i a dret, vas dirigir El Magatzem, la productora Totcomèdia, i el teu estimat col·lectiu TeclaSmit Teatre. Vas escriure, dirigir, estimar, criticar, lluitar, provocar i mil verbs més que et definien i et feien genuí.

Acabo aquesta carta amb un comiat que em vas escriure en un dels teus últims correus i que et defineix tan bé, escrit amb tota sinceritat:

Nota: no tinc cap pretensió de protagonisme. I visca la Festa!

Un alt i fort Bravo, Sergi!