El canvi a l’alcaldia de Tarragona comporta -com és lògic- incerteses vàries, una dels quals, el POUM, és prou transcendent. Tot i que l’actual govern es troba en la disjuntiva entre començar-ho tot de nou per satisfer al màxim determinats interessos o aprofitar la feina feta, hi ha arguments racionals i polítics de pes com per culminar el que s’ha fet amb generositat, intel·ligència i eficiència.

Comencem mirant enrere a fi de no repetir errors. El POUM de 2013 es va gestar durant catorze anys, el qual és una a barbaritat. Plantejava la connexió entre el Centre i Ponent com un dels grans reptes a resoldre, però oferia tants espais de creixement cap a les zones més goloses pel guany privat que les poques eines de cohesió que hi havia quedaven en paper mullat.

No va comptar amb cap procés participatiu pròpiament dit, més enllà d’algunes trobades i suggeriments. I finalment el novembre de 2020 una sentència del Tribunal Suprem l’anul·lava en la seva integritat per manca d’un informe i per la inviabilitat econòmica del sector de la Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH).

Però el POUM del 13 també tenia coses bones i en tot cas era la norma de referència, de forma que aquella sentència era una mala notícia. Des del govern Ricomà sempre hem intentat gestionar les crisis més adverses -i no han sigut poques- pel seu cantó positiu i amb esperit guanyador. Si teníem un POUM fet a l’empara dels valors de la bombolla immobiliària, cec davant l’emergència climàtica i gestat en un context que desconeixia les pandèmies, ara teníem l’oportunitat de fer-ne un de nou!

I vam treballar amb diligència: el 2021 aprovàvem les Normes Urbanístiques que restablien la seguretat jurídica i permetien el desenvolupament de Tarragona durant un període de transició de 3 anys -amb una presumpta pròrroga d’any i mig-; el 2022 aprovàvem l’Avenç del POUM que marca el model i els objectius del planejament; i entre 2022 i 2023 tiràvem endavant un immens i preciós procés participatiu que va avalar -i matisar- l’Avenç i que portava per lema Tarragona és teva! Tarragona ets tu!, comptant amb la implicació de persones expertes i on la ciutadania de totes les edats i racons i les més variades entitats dibuixaven la Tarragona del futur.

Tot això va ser possible perquè vam creure en el talent municipal -que és molt!-, organitzant un bon equip fet de gent valuosa de la casa i alguns reforços de luxe que van venir d’arreu del Camp. Com a antic responsable polític d’aquest equip vull reconèixer aquest capital humà que ens ha fet capaços d’assolir tots aquests reptes amb excel·lència, satisfent totes i cadascuna de les fites del calendari. Faig una menció especial a les coordinadores que han liderat aquest procés i a la Núria Pallarès com a directora general, totes elles artífex del que estic dient.

Fruit de tot aquest treball hem dibuixat un model de ciutat pensat per cohesionar una Tarragona excessivament fragmentada, fixar la sostenibilitat com a estratègia de futur, en la mobilitat, en l’ampliació de l’Anella Verda i en el verd urbà com a tres pilars irrenunciables, generar espais públics accessibles i de qualitat per facilitar la convivència entre les persones i prendre partit pel comerç de proximitat. Centre fort, barris ben lligats i molta més Anella Verda!

Certament, el nou govern té legitimitat per introduir canvis si ho estima convenient. Si els fa en el marc d’aquest model podrà aprofitar el document de l’Avenç i la Participació feta, acomplint el calendari i assolint el nou POUM en un termini raonable. Però si aquests canvis impliquen un canvi de model urbanístic, aleshores caldrà un nou avenç i un nou procés participatiu, cosa que cremaria molt la ciutadania i que exhauriria, amb tota seguretat, la vigència de Les Normes.

Entraríem en l’escenari d’inseguretat jurídica, disbarat normatiu i greuge en la reputació inherents al Pla del 95. I probablement patiríem complicacions amb la Comissió Territorial del Camp de Tarragona, el Pla Director de Sòls No Sostenibles, la mobilització social... Un altre POUM llarg i de final incert que és just el que es tractava d’evitar.

En conseqüència defensem que cal respectar la participació ciutadana duta a terme i apostar fort pel model d’urbanisme basat en el creixement sostenible que com a ciutat ens hem marcat. I si la feina l’acaba un nou govern, benvingut sigui, que això és un treball en equip. Aquí és on ens trobarem. Siguem pràctics i ajudem-nos que Tarragona té el POUM del 25 a tocar!