Una fallida, també anomenada bancarrota, és una situació jurídica en la qual una persona, empresa o institució no pot fer front als pagaments que ha realitzat, perquè aquests són superiors als seus recursos econòmics disponibles. I precisament aquesta va ser la paraula triada per l'alcalde Viñuales per definir la situació econòmica de l'Ajuntament, i aquest va ser el tret de sortida d'una cursa de fons que va acabar ahir. I una cursa de fons que s’inicia amb una mentida, segurament no pot acabar mai de manera equànime.

Quan es necessita un relat fals per justificar una pujada d'impostos, vol dir que la pujada és desmesurada, i ho era amb el 20% d'IBI, i ho segueix sent ara, però amb la perversitat que partint del 20% sembla que aquest 7,4% fa menys mal. Aquest mecanisme de posar la situació en el marc més greu perquè després tot allò que es faci sembli menys gros, està molt suat, és massa evident i no l'hauríem d'utilitzar en una cosa tan greu per als ciutadans i ciutadanes com és una pujada d'impostos.

Una pujada que durant la campanya electoral molts grups veien impossible i prometien negar-s'hi rotundament, els mateixos grups que ara veiem com l'accepten amb un xec en blanc a les mans. Costa entendre aquest canvi de discurs, de jurar no apujar impostos a proposar un 15% d'IBI i acceptar un 7,4%. Un ball de xifres que ens revela un discurs més fràgil que les potes d'una cadira fetes d'escuradents. Des d'ERC, el que hem fet ha sigut incidir de ple en les negociacions, ja que hem situat el 3,5% en aquest debat i precisament hem contribuït a baixar de valent aquest 20% que es volia imposar inicialment. No entenem com els mateixos que deien que el govern republicà volia ofegar a la ciutadania, ara pactin i s'escudin sota uns èxits aconseguits que més aviat són un caramel per al govern municipal, difícil de rebutjar.

Ens sorprèn també, evidentment, que cap dels seus socis esmenti que l'Ajuntament rebrà, per part del govern espanyol, a través de la PIE (Participació en els Ingressos de l'Estat), uns 7 o 8 milions d'euros addicionals dels que podrà disposar. Una quantitat gens menyspreable que aplanarà molt la gestió del govern de Viñuales, juntament amb la pujada dels impostos a costelles de la ciutadania.

Aquests dies el discurs s'ha centrat molt en l'IBI, però cal remarcar que aquest acord també ha permès incrementar la brossa, l'ICIO -que no és simplement un increment de taxa als constructors, això fa que de retruc pugi el preu de l'habitatge i encareixi qualsevol obra que es vulgui fer per reformes a un habitatge o negoci -, i altres pujades com la taxa de les terrasses en un 20%. La sensació que tenim és que aixecar la persiana d'un negoci en aquesta ciutat cada vegada és més feixuc i que les famílies patiran encara més un encariment general de la vida.

Des d'ERC no diem que de vegades no calgui ajustar impostos i taxes, fer aquesta afirmació seria populista, però sempre cal fer-ho des d'una certa mesura i dins d'un equilibri que posi en valor la situació actual dels ciutadans i ciutadanes. Això és el que hem transmès a l'actual equip de govern aquestes últimes setmanes, setmanes on ens hem posat a disposició per a reunir-nos i intentar trobar solucions. És evident que el PSC ha trobat uns socis amb els quals aconseguir el seu objectiu, li ha sortit molt més barat que el que li proposàvem nosaltres. Sabia perfectament que no acceptàvem el seu augment de l'IBI, el doble del que nosaltres creiem que seria just i raonable, i ens sobta el suport entusiasta d'en Comú Podem i de Junts per Catalunya, fent de crossa del govern de Viñuales.

En definitiva, aquest dijous s'han aprovat unes mesures que acabaran recaient en els autònoms i les famílies, les quals hauran de fer un gran esforç per al final haver de pagar l'equivalent a aquest 20% de l'IBI que proposava en un inici Viñuales. Aquest increment és forassenyat, allunyat de tota lògica i del que necessita la ciutadania. L'augment dels impostos és millor per a l'alcalde però pitjor per als tarragonins i les tarragonines.