«Tota la meva vida es lliga a tu» diu un vers de Bertomeu Roselló-Pòrcel dedicat a la seva ciutat, Palma de Mallorca. Un vers cantat per Maria del Mar Bonet que em va atrapar ja fa molts anys i que sempre m’ha semblat la manera més precisa de definir la meva relació amb Tarragona.

M’ha lligat tant que m’ha permès una de les satisfaccions més grans de la meva vida, ser-ne el seu alcalde. Alcalde de Tarragona durant un període més curt del que m’hagués agradat, tot just la meitat del temps que m’havia proposat.

Me’n vaig però amb la satisfacció d’haver-li estat fidel i d’haver estat útil als veïns en moments tan difícils com els que hem viscut aquests anys, amb una pandèmia que ha afectat moltíssimes persones de la ciutat, que ha aturat la normal activitat econòmica durant dos anys i que ha tingut conseqüències socials en moltes famílies; seguida gairebé immediatament per una guerra en territori europeu i un augment de la inflació que encara dura en el sector alimentari i que afecta a totes les llars de la ciutat.

A aquests fets se’ls ha unit altres crisis d’àmbit més localitzat com el tràgic accident d’IQOXE, les tempestes que han afectat la nostra línia de costa i la pluja torrencial que vam patir la darrera Santa Tecla. Amb l’ajuda de moltíssima gent hem afrontat aquestes situacions i considero un privilegi del destí haver pogut estar al davant en moments tan difícils.

Però sobretot estic satisfet d’haver pogut fer un govern participat per diferents forces que han acompanyat Esquerra Republicana de Catalunya en la transformació de Tarragona, en primera instància En Comú Podem i, a partir de mig mandat, Junts per Tarragona i la CUP.

Satisfet d’haver governat amb els valors republicans d’honestedat, participació i transparència, per aconseguir fites històriques que han de canviar el futur de la ciutat, amb l’obtenció de centenars de milions d’euros que transformaran Tarragona, millorant els seus serveis, liderant la lluita en l’emergència climàtica i fent un salt en la millora del nostre patrimoni monumental.

Orgullós també de tota la feina política feta, amb la inestimable col·laboració dels tècnics municipals, en l’obtenció de fons europeus Next Generation, que per la seva quantitat ens situen al capdavant de les ciutats catalanes i pel seu objectiu suposaran un canvi substancial a través del doble paradigma que des del meu govern hem defensat: la cohesió i la sostenibilitat.

Tarragona té per davant un futur esplèndid, que reforçarà el lideratge territorial que ja té a través d’inversions en infraestructures de serveis, medi ambient i mobilitat. Però han d’anar necessàriament acompanyades de canvis socials profunds, que proposo a través de tres línies d’actuació:

- La cohesió de la ciutat a través de l’imprescindible treball urbanístic, social i cultural. No podem tenir una Tarragona de dues velocitats, la igualtat d’oportunitats no pot estar condicionada per la zona on creixis.

- La substitució dels lideratges a la ciutat. És l’hora que les generacions joves de científics de les més diverses especialitats, agents culturals econòmics i socials assumeixin les màximes responsabilitats en una ciutat desenvolupada sota el guiatge d’unes classes dirigents amb poca força, menys enginy i mirada massa curta.

- Si som capaços de fer que el més del 20% de tarragonins d’altres orígens participin plenament de la vida ciutadana, a tots els nivells. Que es vagi normalitzant la seva presència al capdavant de les entitats i institucions més diverses. Una comunitat no pot avançar si ignora i no aprofita l’actiu que representa una part tan important de la població.

M’acomiado, doncs, de la primera línia de la vida política amb un agraïment enorme a totes i tots els ciutadans que em vau donar l’oportunitat de ser alcalde de Tarragona i, de manera molt especial, a totes aquelles persones que generosament ofereixen el seu temps i coneixement per liderar els projectes cívics més diversos: culturals, esportius, socials etc. La seva dedicació és un regal i ens fa millors a tots.

Amb l’esperança i la convicció que Tarragona avançarà decididament les pròximes dècades, només em queda agrair al destí el gran privilegi que m’ha donat i apel·lar a la suma dels esforços de tots perquè Tarragona sigui la ciutat més digna del món.