S’ha dividit la ciutat en 11 zones urbanes tenint en compte els cinc criteris següents:
- Criteri d’unitat territorial. Cadascuna de les 11 zones forma una unitat territorial, és a dir, no es troba partida. Al mateix temps s’ha buscat que cada zones es trobés físicament separada de les altres, bé per l’existència d’un sector no urbanitat, com passa a la majoria de nuclis urbans nous, bé per la presència d’alguna barrera física clarament identificable, con succeeix amb les muralles de la Part Alta o amb les successives “pedreres” que separen l’Eixample del barri del Port.
- Criteri històric. Cada zona presenta una certa homogeneïtat en el període de la seva formació, si bé aquesta homogeneïtat és molt flexible, ja que tant es pot tractar d’uns pocs anys -en el cas dels nuclis més recents- com de diversos segles en el cas de la Part Alta.
- Criteris d’homogeneïtat funcional i sociològica. Cadascuna de les zones estudiades presenta una alta homogeneïtat interna, tant pel que fa a les activitats que s’hi desenvolupen com, sobre tot pel fet d’allotjar una població sociològicament força similar.
- Criteri de volum poblacional. Així mateix, s’ha pretès que existís un cert equilibri en el nombre d’habitants de les diverses zones, de tal forma que cap d’elles no resultés ni massa gran ni massa petita.
- Utilització de les seccions censals. Cada zona és la suma d’una sèrie de seccions censals, sense que mai no s’hagi partit una d’aquestes.
