El Pla d'equipaments bàsics de Tarragona destaca que la ciutat té bona cobertura sanitària i manquen residències de gent gran
El conseller de Territori de l'Ajuntament, Josep M. Milà, ha explicat en roda de premsa, que les conclusions principals de l'estudi sobre el Pla d'equipaments bàsics de Tarragona, a grans trets, són tres:
- primera, la ciutat disposa de sòl qualificat suficient per a les seves necessitats d'equipaments en el futur;
- segona, aquests sòls s'han de repartir millor entre els diversos nuclis de la ciutat i de forma equitativa per a totes les necessitats,
- i en tercer lloc, pel que fa als equipaments, es detecten necessitats en serveis socials, en concret, residències de gent gran: assistides i centres de dia.
L'Ajuntament de Tarragona va encarregar a la Fundació Universitat Rovira i Virgili la realització d'un estudi sobre el pla d'equipaments bàsics de la nostra ciutat, per tal de conèixer les necessitats, d'acord amb els estàndards legals, la planificació ja existent i la projecció de cara als vint anys vinents.
El conseller Josep M. Milà i el professor de la URV i autor del Pla, Robert Casadevall, han subratllat que l'objectiu d'aquest Pla "és preveure les necessitats de sòl per als equipaments bàsics, tenint en compte les característiques d'aquests equipaments i les previsions del POUM, que és qui classifica i qualifica el sòl i qui construeix el sistema d'equipaments." L'estudi no concreta la ubicació de cada equipament, però sí que fa recomanacions.
Paràmetres utilitzats
Els autors del treball han estat els professors de la Facultat de Turisme i Geografia Robert Casadevall i Joan Alberich. Per al treball van tenir en compte els següents paràmetres:
Com a serveis bàsics, es van considerar els referents a educació, cultura, esports, salut i serveis socials. D'aquests àmbits, han treballat els equipaments de caràcter més general i d'un abast de prestació municipal.
En el camp de l'educació s'ha treballat l'educació primària i secundària, que és l'obligatòria, i que es presta en l'àmbit municipal, però no la universitària, que té un àmbit més gran. En salut, s'ha cenyit a l'atenció primària, més local, però no a l'especialitzada hospitalària, que té un abast supramunicipal.
Sobre aquests equipaments, s'ha contrastat la situació existent amb la que caldria, d'acord amb els instruments de planificació vigents de cada matèria, com ara el Pla director d'instal·lacions esportives de Catalunya o el Pla d'equipaments culturals de Catalunya. Aquests instruments amb diferent valor jurídic estableixen uns paràmetres de dotació atenent diversos criteris, sobretot demogràfics, però també de necessitat de sòl.
Pel que fa a la població, s'ha fet una projecció fins al 2036, globalment i per seccions censals, i periodificada per quinquennis, amb diversos escenaris (baix, mitjà i alt) que donen unes xifres absolutes, per al 2036, que oscil·len entre els 114.259 i els 143.692 habitants. Aquestes projeccions es fan també per a les diferents seccions censals.
A partir d'aquests elements, el treball ha estat:
- Inventariar les existències, en termes de sòl per a equipaments (a partir del POUM vigent) i dels equipaments concrets.
- Elaborar el quadre de necessitats, d'acord amb els instruments de planificació existents.
- Projectar les necessitats a l'escenari demogràfic del 2036.
Tots aquests processos s'han fet sobre la ciutat com un tot i sobre grans àmbits (Ponent, Centre, Llevant, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador) i sobre àmbits més reduïts, en funció de l'abast de cada equipament.
Equipaments
Pel que fa a tipus d'equipaments, l'estudi manifesta:
- Mancances puntuals en matèria d'educació, en un futur, en els àmbits de primària i secundària. Mancances en llars d'infants, que en el futur poden variar per causes demogràfiques.
- En Cultura les necessitats estan cobertes, falta desenvolupar les biblioteques.
- Bona cobertura en sanitat.
- Desequilibri territorial d'equipaments esportius.
- Mancances importants en serveis socials, en concret residències de gent gran, assistides i centres de dia.
Pel que fa als equipaments que estan en funcionament a les diferents zones de la ciutat, tot i que amb molts matisos, es considera el següent:
- Ponent: Globalment bé, amb mancances en serveis socials (residències de gent gran).
- Centre: Globalment bé, amb mancances en serveis socials (residències en gent gran) i en esports.
- Llevant: Mancances en gairebé tots els camps.
- Sant Pere i Sant Pau: Globalment bé, amb mancances en serveis socials (residències de gent gran) i cultura.
- Sant Salvador: Globalment bé, amb mancances en serveis socials (residències de gent gran) i cultura.
L'estudi diu que "el plantejament del Pla pretén avaluar les necessitats per zones, però això no ha de ser interpretat com si es considerés la ciutat com una simple suma de barris. Al contrari, cal considerar la necessitat d'equipaments de caràcter general que actuïn com a motors de cohesió social". Així, posa l'exemple del Metropol -Tarragona com a element principal de caràcter musico-escènic de tota la ciutat o la configuració de l'Anella Mediterrània com a principal escenari esportiu de la ciutat són actius de cohesió urbana, al servei de tot el municipi i no només del seu barri.
Això no és incompatible de què determinats serveis de proximitat siguin accessibles a totes les zones de la ciutat.
Propostes i recomanacions generals
L'objectiu d'aquest Pla és preveure les necessitats de sòl per als equipaments bàsics a partir d'uns estàndards d'equipaments.
A més dels sòls que ja contempla el POUM també s'hi incorporaran els previstos en el desplegament del POUM, en dues línies: els sòls previstos per a equipament en l'execució del planejament derivat del sòl urbà i els sòls d'equipaments que aportaran els diferents sectors de sòl urbanitzable.
També es preveu que si alguns sectors del POUM s'executen plenament, cohesionaran barris per exemple, el PP05 i el PMU35 (l'Oliva i l'Oliva nord) per relligar el nou eixample nord i Sant Pere i Sant Pau, o el PP24 amb la zona de la Vall de l'Arrabassada i el llevant més proper. L'execució d'aquests planejaments pot generar sòls i equipaments.
El document assenyala que "la projecció demogràfica que acompanya aquest Pla, i que s'ha usat per a plantejar hipòtesis de necessitats, és això, una projecció, a partir de la realitat actual i d'escenaris probables, però no segurs". Com la projecció és feta per al 2036 s'haurà de seguir l'evolució del padró per fer els ajustaments necessaris.
Amb l'escenari de l'any 2036, es conclou per a cada tipus d'equipament les consideracions següents:
- De Cultura, l'estudi diu que els equipaments són suficients i estaven previstos en el Pla Local d'Equipaments Culturals de Tarragona (PLECT), presentat el març del 2010. Falta desenvolupar les biblioteques.
- De l'àmbit d'ensenyament i des del punt de vista quantitatiu, com es preveu un progressiu envelliment de la població, no hi hauria necessitats absolutes de nous equipaments. En concret:
- Si les llars d'infants assolissin la taxa d'escolarització del 33% o del 66%, la progressiva reducció del nombre d'infants de 0 a 3 anys faria que hi hagués places suficients.
- De l'ensenyament primari les actuals dotacions són suficients i del secundari, a mitjà termini hi pot haver algunes dificultats a la zona Centre, per l'arribada a l'edat d'ensenyament secundari de les darreres onades de creixement abans de la crisi. En el cas que algun centre arribes a estar saturat.
- De l'àmbit esportiu, recomana revisar i actualitzar el Mapa d'instal·lacions esportives municipals (MIEM) i de l'àmbit sanitari considera que les instal·lacions resulten suficients.
- En el camp dels serveis socials, l'estudi assenyala que cal preveure residències de gent gran (assistides i centres de dia) distribuïdes arreu de la ciutat i especialment a Ponent.