L'Ajuntament desestima les al·legacions del propietari de Ca l'Ardiaca
Antecedents
A finals del mes d’abril del 2009 l’ Ajuntament de Tarragona i la propietat de Ca l’Ardiaca van acordar mitjançant conveni urbanístic les condicions per la rehabilitació i ampliació del conjunt situat entre el Pla de la Seu, la plaça dels Cabrits i cantonada Carrer les Coques, per convertir l’edifici en un hotel. Un fet que implicava la recuperació de les característiques monumentals del conjunt patrimonial.
Va ser el desembre del 2011 quan es va aprovar definitivament el Pla Especial de Protecció i Rehabilitació de la Casa de l’Ardiaca Major de Tarragona, per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. Extrem que es va fer públic al DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i que en reforça la transparència. Es tractava de recuperar l’arquitectura de l’edifici atesa la seva singularitat del segle XIV-XVI, també de detallar la intervenció arqueològica i establir l’ús hoteler d’alta categoria.
En el Pla especial quedava clar que prevalen els valors de l’edifici històric als quals s’havia d’adaptar l’equipament hoteler. Cal recordar que l’edifici està inclòs dins del Catàleg de Béns Protegits –incorporat al POUM- per la qual cosa, hauria de constar forçosament l’informe del Departament de Patrimoni Històric de l’Ajuntament. Cal tenir en compte l’edifici que està inclòs dins del conjunt històric de Tarragona. Això vol dir que els projectes d’obra han d’estar també aprovats pel departament de Cultura de la Generalitat.
Processos en paral·lel
El mes de desembre de 2014, l’Ajuntament de Tarragona, va desestimar la primera llicència d’obres sol·licitada i va iniciar l’expedient per incloure l’edifici en Registre Municipal de Solars.
Mentre, a finals del 2013, ja s’havia requerit repetidament al propietari per a fer un seguit d’actuacions destinades a garantir la seguretat de Ca l’Ardiaca i el seu entorn, tractaments per preservar les humitats, fer un tancament per evitar l’entrada de coloms, ordenar valoració de l’estructura de l’ immoble, certificacions d’estabilitat, manteniment i conservació de les pintures gòtiques i enteixinats ornamentals.
Després de diverses multes coercitives de 300, 1000 i 3000 euros respectivament (imports establerts per la normativa), i d’un expedient sancionador de 210.354 euros per incompliment del deure de conservació, es va procedir a la instal·lació de l’estructura i a la col·locació de la lona protectora, aquesta passada Setmana Santa. Aquest import és la quantitat màxima de sanció que pot aplicar un Ajuntament, si ens atenim a llei de Patrimoni Cultural Català.
Un projecte bàsic, per ser tramitat, es va presentar en el decurs del mes de febrer d’enguany i les obres foren denegades de nou, per deficiències en la justificació tècnica de diverses parts tant pel que fa a l’estructura de l’edifici com elements decoratius, especialment interns. A més d’incoherències i deficiències a l’hora d’explicar les fonamentacions i actuacions en el subsòl, on hi ha les estructures del recinte de culte imperial inclòs a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.
Un cop finalitzat aquest expedient la tinent d’alcalde de Llicències Victòria Pelegrín, ha proposat en la Comissió Informativa d’avui dilluns 8 de juny, desestimar les al·legacions aportades per la propietat i ha proposat la inclusió de les finques afectades en el Registre Municipal de Solars. Aquest punt de l’ordre del dia ha estat aprovat unànimement i s’han desestimat les al·legacions. A la comissió hi ha assistit l’arqueòloga i l’arquitecte de la Generalitat en qualitat d’assessors tècnics. El pas següent és presentar-lo a la Junta de Govern Local per la seva aprovació.
Preservar una joia gòtica de la Part Alta
La propietat té dos anys, a partir de la data d’aprovació de la inclusió de la finca al registre per edificar i/o mantenir i salvaguardar el conjunt monumental gòtic de Ca l’Ardiaca de possibles riscos. En el cas que aquesta no prengui les mesures pertinents, la llei preveu dues opcions:
- Expropiació
- Venda forçada a preu just
Es tracta d’un instrument administratiu per salvar una joia gòtica de Tarragona. L’Ajuntament desestima les al·legacions del propietari i inclou l’edifici al Registre Municipal de Solars (per evitar confusions: tots els solars ho són, estiguin o no edificats). Així s’evita la desaparició del conjunt monumental.
Per concloure, cal recordar que tant la Llei d’Urbanisme com La llei de Patrimoni obliguen al manteniment dels edificis catalogats. L’omissió d’aquest deure està penada per la llei i no és en cap manera una justificació d’enderrocaments d’edificis històrics.
