El pròxim divendres, 22 de juliol, es portarà a aprovació al Consell Plenari, atorgar diferents distincions a deu personalitats que han participat de manera destacada a la vida social, cultural i científica de la ciutat. Segons l’alcalde, Pau Ricomà, “la passió i vocació amb la qual les persones distingides han treballat en els seus camps ha contribuït en fer de Tarragona una ciutat millor, aportant a la ciutat el seu talent i compromís des de diferents àmbits”. 

L'Ajuntament de Tarragona reconeixerà amb la Medalla de la Ciutat a la Congregació de Carmelites Missioneres Teresianes, les Carmelites del Col·legi de la Mare de Déu del Carme, per la presència, projecció educativa i espiritualitat missionera a Tarragona des de fa 150 anys.   

El consistori també proposa declarar fill predilecte a Josep Ferré Vilar, que va fer de la seva passió, la fotografia, la seva professió, i va deixar la mecànica per obrir una botiga de fotografia. Des de Fer-Vi, el fotògraf tarragoní ha retratat els darrers 50 anys de la ciutat. I també fer filla adoptiva de Tarragona a Maruja Aragoncillo Ibáñez. Des de fa 39 anys, aquesta mestra saragossana ha participat de la vida educativa de la ciutat des de la direcció del CEIP de Bonavista, el sindicat USTEC o el Consell Escolar Municipal, així com de la vida social de Tarragona amb l’ONG Entrepobles o els Amics de la Gent Gran, entre altres.   

Pel seu mèrit cultural, es distingirà al reconegut joier tarragoní Tomàs Palos Redondo, qui rebé la Medalla al treball President Macià el 2016. També, l’escultor i pintor contemporani Tom Carr, natural de Tarragona i amb arrels valencianes i estatunidenques; l’escriptora, actriu i professora d’educació especial i logopèdia Coia Valls Loras; l’artista flamenca Meritxell Puvill Estivill, una serrallenca vinculada a la vida cultural de la ciutat; i el sardanista Jordi Grau Cabeza, president del Casal Tarragoní.   

Pel seu mèrit cívic, es vol reconèixer a la doctora en Ciències Socials i Humanitats, especialitzada en Antropologia Urbana, Neus Roig Pruñonosa, qui ha investigat sobre els nens robats en la seva tesi doctoral La búsqueda de la filiación biológica. La detención ilegal de recién nacidos y la usurpación de su identidad en España (1938-1996).   

I, pel seu mèrit científic, es proposa al catedràtic en Ciència i Humanisme de la Universitat Rovira i Virgili, Àlex Arenas, qui es dedicada a difondre els valors de la ciència des de l’humanisme i, darrerament, s’ha centrat en la pandèmia de la Covid-19.