Josep Fèlix Ballesteros, en nom de la ciutat i de l’Ajuntament de Tarragona, expressa el seu condol per la pèrdua de l’alcalde de la represa democràtica, Josep Maria Recasens i Comes, Fill Predilecte de la Ciutat de Tarragona des del 2007. “Era una persona d’una gran honestedat i capacitat de treball, i ha estat exemplar com a catalanista i com a servidor públic pensant sempre en el bé col·lectiu primer de tot”, ha dit l’alcalde Ballesteros.

Josep Maria Recasens va ser alcalde de Tarragona entre 1979 i el 1989, pel del Partit dels Socialistes de Catalunya. “Era una figura d’una dimensió humana extraordinaria”. Així ho expressa l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros. I afegeix: “No sóc imparcial, perquè és el meu avi polític. Va ser una figura controvertida, amb un caràcter que es forja per les circumstàncies històriques que li va tocar viure”.

“Josep Maria Recasens passarà a la història com l’alcalde de la represa democràtica i de la dignificació dels barris. Va propiciar l’arribada de l’aigua i va ser l’alcalde de la recuperació de les festes de Tarragona. És a dir, es va passar de les festes majors amb la banda de l’exèrcit i les majorets al model festiu actual. Li hem d’estar molt agraït”, afegeix.

Per últim, l’alcalde Ballesteros manifesta que “Recasens era una persona d’una gran honestedat i capacitat de treball que, com a alcalde, és una figura que ha anat creixent amb el temps”.

L’Ajuntament de Tarragona ha declarat dos dies de dol oficial a la ciutat, fent hissar la bandera a mig pal en els edificis de l’administració municipal i ha suspès els actes públics municipals en el decurs dels dies 7 i 8 de juny. L’acte institucional de comiat, de cos present, tindrà lloc demà divendres a les 19.00 h a la Sala de Plens del Palau Municipal, a la plaça de al Font.

BIOGRAFIA

Josep Maria Recasens i Comes, historiador i primer alcalde de la ciutat després de l’establiment de la democràcia el 1979, va néixer a Tarragona el 19 de març de 1918. El 1936 va entrar a treballar de temporer a l’Ajuntament de Tarragona. El 1937 va deixar aquesta feina per incorporar-se a l’exèrcit, on va romandre fins al juny de 1940. Entre el 1940 i el 1942 va fer diverses feines, entre d’altres de mestre interí a Vallfogona de Riucorb.

L’any 1943 va entrar a treballar com a administratiu al Club Gimnàstic i anys més tard, el 1946, va cofundar el Club d’Escacs Tarragona i va participar en diversos torneigs entre 1951 i 1954.

El 1955 va guanyar la medalla Antonio Agustín atorgada al millor estudi d’història de Tarragona i la seva província per El corregimiento de Tarragona y su junta en la Guerra de la Independencia. Entre 1958 i 1962 va ser corresponsal de la revista “Serra d’Or”. El 1962, fou congressista del “II Congreso Histórico Internacional de la Guerra de la Independencia y su tiempo”.

Entre els anys 1962-1979 va escriure nombrosos estudis i treballs, d’entre els quals destaquen: La Ciutat de Tarragona, volum I i II,la 1a edició de la Guia de Tarragona (se’n feren 10 edicions), El Senyoriu del Morell, etc.

El 1979 va encapçalar la llista del PSC a les primeres eleccions municipals celebrades després de la restauració de la democràcia i va ser elegit alcalde de Tarragona, càrrec que va ocupar durant 10 anys, fins l’agost de 1989.

Entre el 1992 i el 2005 Recasens va seguir publicant títols, d’entre els que destaca una nova guia de Tarragona, el llibre El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona, Segles XVI i XVII , La Taula de canvi i dipòsits de Tarragona i el seu temps i, darrerament, La fundació de Tarragona en la Historiografia, editat pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem d’Oliver.

El 16 de febrer de 2011 fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Tarragona (URV)

Historiador vocacional, Josep Maria Recasens, va estar qualificat de publicista pel crèdit dels articles publicats entre 1962 i 1979 a la Revista Tècnica de la Propietat Urbana. Entre altres mèrits del seu extens currículum, va ser membre destacat del la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Va militar en el Partit Socialista de Catalunya des del 1978. Va estudiar diversos aspectes econòmics, demogràfics i urbanístics de la ciutat i del Camp de Tarragona. Com a resum dels seus treballs es recullen vint-i-dos títols bibliogràfics entre llibres, articles i comunicacions.