El projecte executiu de la transformació del Banc d’Espanya en el Banc de la Ciència i del Coneixement (BCC) ja està acabat i lliurat. Aquest document recull la transformació d’un edifici emblemàtic en el Banc de la Ciència i del Coneixement, que és un espai de divulgació científica, també obert a la ciutadania amb espais cívics i sales d’actes. Paral·lelament a la finalització del projecte executiu, la direcció tècnica de l’obra disposa de les conclusions d’un estudi de l’estructura de l’edifici encarregada a un especialista, que determina que necessàriament s’han de reforçar els forjats per donar-li l’ús públic que es pretén. “Tant les jàsseres com els pilars són insuficients, és a dir, no es garanteixen les condicions de seguretat que es defineix en la reglamentació vigent”, recull l’informe.  

La diferència entre el cost que figurava a l’avantprojecte i el contemplat pel projecte executiu és de 2.290.850,06 euros. Aquesta evidència obliga l’Equip de Govern a replantejar el finançament per poder treure a licitació les obres. “Hem de buscar una nova fórmula de finançament i aquesta passa per una pròrroga del fons FEDER —que ja hem tramitat— o acollir-nos als fons Next Generation, una opció viable ja que tenim un projecte fet i ben vestit. Mentrestant, seguim treballant amb la redacció d’un pla de viabilitat econòmica i un pla de mecenatge per a quan tinguem l’edifici a punt”, remarca el conseller d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona i director del Banc de la Ciència i del Coneixement, Jordi Fortuny.  

“Ara sabem el que costa, perquè el que teníem al 2018 era una aproximació. No volem renunciar al projecte, però que la ciutadania no pateixi perquè el que no farem —subratlla Fortuny— és convertir el Banc d’Espanya en un altre Jaume I”. 

Per la seva part, el conseller de Territori, Xavier Puig, apunta que: “Volem un edifici segur i aquests costos no són els previstos. No volem que es repeteixi el que ha passat amb el Teatre Tarragona, on encara estem invertint diners per tenir-lo en condicions. Cal una rehabilitació integral de l’edifici per obrir-lo a la ciutat, del qual els tarragonins i tarragonines se’n sentin orgullosos. Volem transformar aquest edifici rònec en un espai no només digne sinó emblemàtic, que és el que tenim recollit al projecte executiu. Quan puguem executar aquesta inversió amb garanties de disposar d’un edifici segur i singular, ho farem”. 

Cronologia dels fets 

• El desembre de 2018, l’Ajuntament de Tarragona —conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili— van presentar la memòria tècnica justificativa per sol·licitar una subvenció FEDER per l’avantprojecte arquitectònic del Banc d’Espanya.  
• El 7 de juny de 2019, el projecte —en aquell moment anomenat "Rambla Science"— rep l’atorgament de la subvenció que fixa una despesa màxima de 4 milions d’euros. En aquest sentit, s’obté una subvenció d’1.975.333,73 euros que correspon al 50% del cost total, previst en 3.950.667,45 euros.   
• Per a la redacció del projecte executiu és necessari comptar amb una diagnosi de l’estructura de l’edifici, per la qual cosa es contracta un assessorament extern de consultors especialistes en estructures i instal·lacions. A continuació, l’equip tècnic municipal planteja un cronograma i una proposta de viabilitat de l’obra. La data d’inici dels treballs és setembre de 2019 i el cronograma és el següent: 3 mesos d’estudis previs + 6 mesos per a redactar el projecte executiu +5/6 mesos per licitar l’obra en el cas que sigui un contracte obert +18 mesos d’execució de l’obra. El punt més crític del cronograma se situa el 20 de novembre, que és quan s’ha de complir amb el que estableix aquest tipus de subvenció i és que estigui el 70% de l’obra executada i pagada.  
• El 12 de desembre de 2019 s’emet un decret d’urgència d’Alcaldia amb l’objectiu de donar prioritat a la celeritat de la tramitació de tots els expedients relacionats amb el Feder Rambla Sciencie.  
• El 4 de febrer de 2020, l’Ajuntament de Tarragona signa un conveni de col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili per facilitar els mitjans humans i materials amb què no comptava el consistori per desenvolupar l’avantprojecte i el projecte executiu, amb l’objectiu final de licitar aquesta obra. El procés de redacció del projecte executiu s’ha vist interromput per dos factors importants: l’estat d’alarma i la sentència de l’anul·lació del POUM.  
• La crisi sanitària de la COVID-19 va provocar un canvi en l’organització i definició de les tasques de l’equip de treball previst per desenvolupar el projecte de forma presencial amb la col·laboració de diferents institucions vinculades al projecte: Ajuntament de Tarragona, Universitat Rovira i Virgili i els centres de recerca vinculats a la URV.  
• La sentència de nul·litat del POUM 2013 afecta aquest projecte perquè és un edifici protegit (BCIL) i els criteris de la intervenció han tornat a ser els establerts al POUM del 1995, que són més restrictius que els previstos al POUM del 2013. Aquest problema va sorgir en un moment ja molt avançat del projecte, quan el projecte bàsic ja estava definint.  
• El 2 de març de 2020 s’inicien els treballs de redacció del projecte bàsic i executiu i l’1 de juliol de 2020 es reinicien els tràmits i execució de l’obra dels estudis previs vinculants de diagnosi sobre l’edifici. Uns estudis vinculants i exigits per autoritzar el projecte per part de la Comissió Territorial de Cultura de la Generalitat.  
• A principis de setembre de 2020, es dóna per tancat el projecte bàsic. El 17 de novembre de 2020 es declara la nul·litat de ple dret en la seva integritat del POUM, per tant, queda immediatament vigent el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 95, la qual cosa té una incidència directa en el projecte Feder. Donat que hi ha un nivell de protecció encara més restrictiu  i, a més a més, obliga a començar de nou els tràmits fets amb el nou marc legal.   
• L’1 de desembre de 2020 s’inicia la redacció del projecte executiu. L’anàlisi de la diagnosi dels estudis previs realitzats a l’estiu de 2020 sobre l’edifici patrimonial posen al descobert la singularitat i alta complexitat de l’edifici on es preveu intervenir. En aquest moment es contracten dos consultors especialistes: un estructurista expert en tipologies singulars i un enginyer expert en el disseny d’instal·lacions en equipaments culturals o espais de gran format.  
• El 20 de maig de 2021 s’inicia la segona campanya d’excavació de les cates al subsòl, que es completen amb altres cates de reconeixement sobre l’edifici a nivell de forjats i elements singulars. Tots aquests elements ajudaran a determinar el grau de conservació i resistència de les estructures de l’edifici. 
• El 5 de juny de 2021 es lliuren els resultats de l’estudi de l’estructura i el grau de conservació de l’edifici en el seu estat actual. La conclusió de l’estudi determina que l’estructura de l’edifici no és compatible amb cap ús de pública concurrència i que cal fer un reforç estructural del sistema de pilars, de forjats i dels fonaments de l’edifici. La repercussió econòmica que tindrà això l’avaluarà un especialista en estructures que s’ha contractat amb aquest objectiu.  
• El 20 de juny de 2021 es reforça l’equip tècnic que treballa en el projecte executiu del Banc d’Espanya amb dos arquitectes tècnics de la plantilla de l’Ajuntament per acabar el projecte en el temps exigit.  
• El 14 de juliol de 2021 es fa una reunió prèvia a la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarragona amb l’objectiu de sol·licitar la descatalogació parcial del bé amb l’objectiu de donar-li el nou ús que es pretén.  
• El 28 de juliol de 2021 la Comissió de Patrimoni de Tarragona emet un informe favorable a la proposta de modificació de l’immoble amb l’objectiu de determinar quins elements cal preservar i quins poden ser modificats per donar-li un nou ús a l’edifici. També autoritza el Projecte executiu del Banc de la Ciència i del Coneixement a l’antic Banc d’Espanya.  
• El 10 d’agost de 2021 finalitza la redacció del projecte executiu del BCC i, el 13 d’agost, es lliura el projecte executiu al Saló de Plens municipal.  

Avaluació de les despeses

En la fase d’avantprojecte (que és quan se sol·licita la subvenció FEDER) es fa un pressupost estimat del cost de les obres. Una xifra difícil de determinar en un projecte com el d’un edifici històric com el del Banc d’Espanya.   

El pressupost del projecte inicial és de 4.958.895,58 i el pressupost del projecte executiu presentat el 13 d’agost de 2021 és de 7.249.745,64 euros. Això representa una desviació del pressupost d’execució de  2.290.850,06 euros euros respecte a l’estimació prèvia feta a l’avantprojecte. L’equip tècnic redactor del projecte és conscient d’aquesta desviació quan, el passat mes de juny, es lliuren les conclusions de l’informe de diagnosi estructural encarregat a l’empresa especialista en estructures. “Segons s’ha pogut comprovar en les diferents plantes, l’estructura de forjats és insuficient i, pel que fa als elements que suporta, tant les jàsseres com els pilars també són insuficients. És a dir, no garanteixen les condicions de seguretat que es defineix segons la reglamentació vigent del Código Técnico de la Edificación. Per tant, en el desenvolupament del projecte d’execució serà imprescindible contemplar la necessitat de realitzar un reforç en la seva estructura”. En definitiva, el cost final del projecte es determina 3 anys després perquè és quan es té un superior coneixement de l’edifici, cosa que determina el projecte executiu. El perquè d’aquesta desviació dels costos es deu a dos factors: a l’increment molt significatiu del preu del ferro durant els darrers mesos i al fet que el projecte necessàriament requereix uns reforços importants de l’estructura perquè acabi convertint-se en un edifici de pública concurrència amb els nivells de seguretat exigits.   

Un espai de divulgació científica obert a la ciutadania 

El Banc de la Ciència i el Coneixement es concep com un espai de divulgació científica, també obert a la ciutadania amb espais cívics i sales d'actes.  

El projecte es nodreix de la generació de coneixement de la Universitat i dels instituts de recerca del territori, de reconegut prestigi internacional, i de la voluntat de posar a disposició dels tarragonins i tarragonines un espai on es pugui interactuar amb la ciència i el coneixement, per tal d’entendre no només la rellevància dels avenços que es fan en els diversos camps que aplega amb vista al nostre futur, sinó també perquè siguem conscients de la manera com ens afecta en la nostra quotidianitat.