Aquest dijous 31 d’octubre s’ha celebrat al Palau de Congressos de Tarragona el I Fòrum Tarragona Smart, una activitat pensada per convertir-se en espai de trobada, intercanvi d’idees i visions al voltant del desenvolupament del projecte Tarragona 2017 Smart Mediterranean City. D’aquesta manera, experts procedents de diferents àmbits, com l’administració pública, la universitat o l’empresa privada, han debatut sobre el model de ciutat intel·ligent i han posat de relleu la necessitat de treballar en un model on el servei al ciutadà sigui l’eix vertebrador de les propostes.

A l’acte hi ha participat l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, qui ha subratllat que el projecte Tarragona 2017 Smart Mediterranean City, “comença a tenir una velocitat de creuer” i ha afegit que Tarragona és “la porta d’una regió mediterrània carregada de reptes i oportunitats que s’han d’aprofitar”. A través de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, la ciutat canalitza aquests reptes de futur. Mostra d’això, ha explicat l’alcalde de Tarragona, “són els més d’una vintena de projectes que s’han fet, es fan i es faran per millorar aspectes com la sostenibilitat i l’eficiència dels recursos”.

Per la seva banda, el tinent d’alcalde de Societat de la Informació, Javier Villamayor, també ponent en aquesta jornada, ha aportat la seva visió de ciutat intel·ligent: “una ciutat amb capacitat de donar resposta al ciutadà de manera més eficient”. Jornades de debat com aquestes, ha afegit, “són necessàries per tal de reflexionar sobre com som: el clima, la mobilitat, l’espai públic... tenim la idiosincràsia pròpia del mediterrani i aquestes característiques que ens són pròpies les hem de tenir en compte per innovar i guanyar qualitat de vida”.

Eixos del debat

Armand Bogaarts, emprenedor i expert en innovació i noves tecnologies, ha estat l’encarregat de conduir un debat basat en quatre eixos principals: les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), la rendibilitat de les Smart Cities i qui en són els principals beneficiaris, d’on ha de sorgir la iniciativa i les propostes de millora i, finalment, en quin sentit s’han d’orientar els projectes concrets que sorgeixen per dur a la pràctica les idees prèviament debutades i teoritzades.

Segons s’ha posat de manifest en aquest Fòrum, les TIC no són una finalitat en si mateixes, sinó una important eina per interrelacionar les dades i posar-les en comú amb un objectiu: donar servei a les persones. Es tracta, per tant, d’una ajuda, una eina per millorar la participació ciutadana i el coneixement per tal de construir plegats la ciutat del futur.

Per altra banda, i a la pregunta sobre a qui ha de beneficiar el model d’Smart City, la resposta ha estat força unànime: la ciutadania. Però també l’administració pública i les empreses que han d’apostar per projectes innovadors i sostenibles. El ciutadà ha de beneficiar-se però ha de ser un win-win, on tots els sectors que hi participin han de sortir-ne beneficiats.

I d’on ha de sortir la iniciativa? Segons s’ha recollit al debat, s’han d’obrir vies de participació de la ciutadania, però han d’existir lideratges clars per portar projectes endavant.

Per últim, s’ha comentat quina naturalesa han de tenir aquests projectes: han de ser duradors, rendibles, que aportin un servei a la ciutadania, que siguin útils, que apostin pel win-win i que, evidentment, es desenvolupin sota el paraigua de les Smart Cities.