L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha pronunciat avui la conferència que anualment celebra la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes. Amb el títol "Tarragona davant una dècada decisiva", l’alcalde ha traçat les línies bàsiques del decenni que comença tot just enguany. L’alcalde ha fet dos anuncis destacats:

 

El primer és el Pla Tarragona 2022. Es tracta d’un pla de plans, elaborat a partir d’un ampli consens i participació ciutadana que aglutinarà per primera vegada els 16 plans estratègics que conviuen a la ciutat. “El Pla Tarragona 2022 defineix una concepció global de Tarragona a partir d’una anàlisi a fons dels diferents sectors econòmics: del medi ambient, de la cultura, de la qualitat de vida i l’entorn urbà, del potencial demogràfic, de les infraestructures o de la col·laboració entre el sector privat i les administracions públiques. També de la projecció exterior”, ha dit l’alcalde. Per Ballesteros, “Tarragona necessita un canvi de ritme: deixar d’improvisar per programar” i el Pla Tarragona 2002 és una eïna fonamental.

 

El segon, és que el POUM serà l’element imprescindible per racionalitzar i optimitzar el desenvolupament de Tarragona durant la dècada que comença. Un desenvolupament que ha definit com “un creixement endins i en qualitat”.

 

La conferència s’ha estructurat en tres apartats:

 

En primer lloc l’alcalde ha fet un breu resum del que ha estat el 2009 en l’àmbit de la gestió municipal.

 

En un segon bloc, ha fet una anàlisi detallat dels projectes per aquest any 2010. Josep Fèlix Ballesteros ha destacat l’inici de “la transformació de la Tabacalera en la Ciutat de la Cultura, l’aprovació provisional del POUM, la inauguració del Teatre Tarragona, l’inici de les obres del Mercat Central, l’entrada en funcionament de la nova comissaria de la Guàrdia Urbana i del Corte Inglés, la Ciutat Esportiva, i la redacció de l’estudi informatiu de la façana marítima”. En tots aquets projectes, que es realitzaran durant aquest 2010, l’alcalde de Tarragona ha remarcat que “hem passat d’improvisar a programar”.

 

En un moment de la seva intervenció, Josep Fèlix Ballesteros s’ha disculpat per les molèsties que causen l’inici de les obres del Mercat Central. “Duraran temps provocaran incomoditats, sorgiran obstacles i crítiques. Les solucionarem i el resultat valdrà la pena. Al final el que guanyarem serà un magnífic equipament comercial al centre de Tarragona”.

 

Els aparcaments dissuasius, la transformació històrica del Serrallo, la piscina de Sant Salvador, la llar de jubilats de La Granja i Sant Pere i Sant Pau, el Banc d’Espanya, el pla d’escales mecàniques, el col·lector de Campclar, la nova piscina de Torreforta-Riu Clar i les llars d’infants són temes resolts o en fase d’execució durant aquest any.

 

Les dades econòmiques també hi han estat presents. En aquest sentit, a banda de destacar l’important paper que l’Ajuntament juga com a font d’ocupació, ha parlat de les mesures que serveixen per pal·liar els efectes de la crisi, com el descens de la pressió fiscal (24,15%), els 8.000 escolars que viatgen gratuïtament amb l’autobús (mesura extensiva als aturats de llarga durada) i la congelació de l’IBI, IAE, l’Impost de Vehicles o la recollida d’escombraries, entre d’altres. “Per això -segons Ballesteros- el paper de l’Ajuntament davant la crisi ha estat positiu per al ciutadà”.

 

L’alcalde de Tarragona ha iniciat el tercer bloc amb dues afirmacions contundents: “En aquest moment és imprescindible un canvi de ritme” i que, “Tarragona ha de deixar de ser la ciutat dels projectes per ser un projecte de ciutat”. I ha afegit: “Aquesta dècada que encetem farà que Tarragona es converteixi en la ciutat de les oportunitats”.

 

Precisament, el canvi de ritme es concreta en un projecte nou: Tarragona 2022. Es tracta d’un pla de plans que aglutinarà per primera vegada els 16 plans estratègics que conviuen a la ciutat. “El Pla Tarragona 2022 defineix una concepció global de Tarragona a partir d’una anàlisi a fons dels diferents sectors econòmics; del medi ambient; de la cultura; de la qualitat de vida i l’entorn urbà; del potencial demogràfic; de les infraestructures; o de la col·laboració entre el sector privat i les administracions públiques. També de la projecció exterior”, ha afegit l’alcalde.

 

La capitalitat ha ocupat un espai central de la seva intervenció. ”La capitalitat és tan evident que no existeix argument vàlid per a qüestionar-la, i el debat generat només es pot entendre des d’una curta perspectiva localista. La polèmica ha servit, no obstant, per a quelcom molt positiu: per a unir la societat, les entitats, les institucions i les forces polítiques en una unitat de defensa de la ciutat , que jo com a alcalde valoro i agraeixo”, ha conclòs.