En el marc dels actes per commemorar els 30 anys d'eleccions democràtiques municipals a Tarragona, des de l'Ajuntament de Tarragona s'han programat diferents actes. L'inici va ser el passat dia 20 d'abril amb la recepció institucional als consellers elegits des de l'any 1979 i continuaran el proper dilluns dia 1 de juny amb la presentació del llibre La represa democrática. 30 anys d'eleccions municipals a Tarragona, a càrrec de Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i la inauguració de l'exposició que porta el mateix nom. L'acte se celebrarà dilluns 1 de juny a les 19.00h. a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona.

Impulsat per l'Ajuntament de Tarragona, el volum el signen vuit periodistes vinculats a les comarques tarragonines: Tomàs Carot (legislatura 1979-83), Griselda Pastor (1983-87), Ferran Gerhard (1987-91), Xavier Abelló (1991-95), Francesc Xavier Bas (1995-99), Carles Abelló (1999-2003), Salud Muñoz (2003-07) i Sara Sans (2007-09).

Cal destacar també, i especialment, la col·laboració del Diari de Tarragona, que, amb l'ajut de la documentalista Teresa Bretos, ens ha permès reproduir imatges del seu fons fotogràfic, realitzades per Ninín Olivé, Carles Abelló, Luis Milián, Pere Toda, Txema Morera i José Carlos León. També cal reconèixer les facilitats donades per l'Hemeroteca Caixa Tarragona per reproduir els documents de propaganda electoral que formen part del seu fons. D'altra banda, cal estendre el nostre agraïment als establiments fotogràfics Vallvé i Chinchilla per la cessió d'imatges, així com també a Mauri, Rimbau i Dalda, a Napi, per la caricatura de l'any 1999, als diaris Catalunya Sud, Nou Diari, El Punt i Diari de Tarragona, i a Tomàs Carot per les cobertes de Mestral.

Posteriorment, el programa d'actes continuarà el 18 de juny amb la presentació del llibre De súbdites a ciutadanes, dones a Tarragona (1939-1982) de Montserrat Duch i Meritxell Ferré, publicat pel Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver; i l'1 de juliol amb la inauguració de l'exposició Memòria d'un temps. 1975 – 1979 al Palau de Congressos de Tarragona.

Context històric de les primeres eleccions de 1979

Entre 1965 i 1975, Tarragona registrarà un creixement de la població superior al 75%, passant de 57.428 a 100.786 habitants. Aquesta allau de més de 40.000 immigrants significava el creixement meteòric de la demanda de serveis, habitatges i infraestructures que requeia sobre l’Ajuntament. Enmig d’aquesta conjuntura adversa, els problemes endèmics de la ciutat s’agreujaven cada vegada més i incidien negativament en la percepció col•lectiva dels ciutadans: deficient qualitat de l’aigua, insuficiència d’aparcaments per als vehicles i absència de bona part d’equipaments i infraestructures dels barris. Davant de cada problema, augmentarà progressivament la convocatòria de mobilitzacions reivindicatives, generalment amb el lideratge dels partits de l’oposició antifranquista. Campanyes de protesta ciutadana en les quals sempre s’acabava demanant la dimissió de l’Ajuntament que encara havia nomenat el règim franquista. La pressió social i política anava augmentant progressivament.

Tanmateix, no serà fins al 3 d’abril de 1979 que se celebraran les primeres eleccions democràtiques municipals a l’Ajuntament de Tarragona; les últimes s’havien convocat l’any 1934, durant la Segona República, feia més de quaranta-cinc anys! El resultat electoral va donar la victòria al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb Josep M. Recasens i Comes com a alcalde.


Amb la legitimitat dels vots, però sense experiència, amb molt pocs recursos i l’herència de greus problemes, els nous polítics municipals hauran de començar des de zero. En aquells moments, però, l’esperança i la il•lusió dels ciutadans era gairebé infinita, i la societat tarragonina iniciava l’aventura de la democràcia.


Llibre i exposició

L’esquema de la present publicació es divideix en vuit capítols, un capítol per a cada una de les vuit eleccions municipals celebrades a Tarragona, des de 1979 fins al 2007 i cada un d’aquests capítols es divideix en tres apartats homogenis.

El primer, titulat La campanya i les eleccions, conté set documents de propaganda electoral i deu fotografies que il•lustren sobre la campanya i el dia en què se celebraren les eleccions.

El segon apartat, amb el títol Els resultats electorals, aplega les dades generals de les eleccions, els gràfics dels resultats, la relació dels candidats elegits, la distribució dels mateixos en el Saló de Plens i els membres del cartipàs municipal.

En darrer terme, en el tercer apartat, sota el títol Una visió retrospectiva, s’inclou un article periodístic que aporta la visió personal d’un professional de la premsa que va tenir relació amb el període corresponent.

Tan el llibre com l’exposició porten el títol La represa democràtica. 30 anys d’eleccions municipals a Tarragona. És a dir, que el títol fa referència a l’acció de prendre allò que ens havia estat pres, que havíem perdut, això és la llibertat d’elecció que des de l’any 1934 ja no s’havia pogut celebrar més.

L’estructura de l’exposició, com el llibre, segueix la divisió en vuit apartats, un apartat per a cada una de les vuit eleccions municipals celebrades a Tarragona, des del 1979 fins al 2007, però només inclou documents de propaganda, fotografies, gràfics i portades de diaris.