El PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) de Tarragona que s’ha aprovat provisionalment és una nova revisió de l’inicial redactat per l’arquitecte Lluís Cantallops l’any 1984 (23 anys). Anteriorment s’han fet tres revisions de menor envergadura, l’última de l’any 1995 (12 anys), que és la que està vigent. Per tant, el document es pot considerar la quarta revisió, encara que per la magnitud del treball desenvolupat pels Serveis Tècnics, la tecnologia aplicada, els nous “inputs” ciutadans sorgits en l’última dècada, i la nova legislació urbanística incorporada, en realitat s’ha de considerar com una Modificació- adaptació. Urbanísticament, el pla general inicial del 84, va intentar limitar el creixement dels nuclis residencials aïllats sorgits en èpoques anteriors. El seu “relligat” es feia exclusivament per alguna vialitat mantenint diferents nuclis ó barris. L’última revisió - desprès d’un reconeixement mediambiental del territori pel mateix equip del pla inicial- es va fer les previsions del sol urbanitzable de Terres Cavades i de la Budellera. Aquest àmbits del complicat territori de Llevant són els idonis pel creixement de la ciutat i al mateix temps millori la cohesió amb la ciutat els nuclis d’urbanitzacions amb plena transformació en primera residència.

L’Ajuntament de Tarragona preveient la necessitat de sol residencial ben preparat –com s’ha demostrat els darrers anys- i que al mateix temps servis per omplir espais intersticials entre nuclis i aconseguir una ciutat més cohesionada. En el procés de la revisió del pla, l’Ajuntament ha recollit el parer de totes les entitats i associacions de veïns, incorporant les peticions que s’adaptaven a aquest criteri urbanístic. Fruit d’aquesta participació ciutadana es va recollir una reivindicació de tots els barris de ponent: La integració amb continuïtat urbana d’aquests nuclis amb la ciutat central. La millora de les comunicacions i transport públic i creació de sol residencial que servis de continuïtat urbana. També ha coincidit en el procés l’aplicació de la nova legislació que preveu reserves de sol per habitatges de Protecció Pública. En el cas de Tarragona els nous polígons i sectors a desenvolupar suposen un total d’uns 13.500 habitatges d’HPO, que representa aprox. un terç dels total de increment d’habitatges. Així mateix en solars municipals que provenen del 10 de cessió dels polígons la xifra mínima a construir d’aquest regim protegit, entre venda, lloguer, ó cessió del dret de superfície és de d’uns 4.300 habitatges.

Descripció de la proposta
Per resoldre la complexitat del territori, molt diferent a Llevant (abrupte) i a Ponent (mes suau), s’ha adoptat el criteri de creació d’una centralitat en l’eix del riu Francolí, i que aquesta “Façana fluvial” tingui continuïtat amb la “Façana marítima”, dos fronts complementaris que completaran la imatge d’una ciutat amb molt bones i singulars condicions naturals. Per tant, essent el punt d’unió entre el barris de ponent amb el centre, el riu Francolí es necessari la creació d’espais residencials entre Torreforta – Riu Clar – Icomar fins el riu. També, els barris que depenen exclusivament de la carretera de Reus de menys magnitud (Floresta – L’Albada – Parc Riu Clar), calia donar-li cohesió i continuïtat fins al riu a traves de la partida de l’Horta Gran. Així dons, la dificultat que representa la diferència topogràfica i de característiques geogràfiques de les dues part del territori municipal als dos costats del riu, s’ha de convertir en un repte de “cohesió”, que s’ha de complementar amb la transformació en zona residencial de la zona del dipòsits de CLH (Antiga Campsa) unit per un nou pont prolongació del carrer Torres Jordi, i de la recuperació del magnífic conjunt de la Tabacalera com unes noves façanes al riu Francolí. També riu amunt a l’alçada de la gran zona verda (PP2), en procés actualment d’urbanització i de la nova ciutat judicial, es preveu un altre pont (Sant Magí) similar al de Santa Tecla.

Així, aquesta revisió del POUM contempla el disseny d’una nova centralitat ó eix vertebrador de la ciutat, que lligat amb la llarga rambla construïda fins a la zona de l’hospital de Joan XXIII, amb les connexions de Joan Miró i Avda. de Roma, amb continuïtat urbana amb els futurs “bulevards” de les actuals carreteres de Valencia i de Reus.

Un altre planificació urbanística important es la continuïtat de la Vall de la Rabassada amb la Budellera, eliminant el tram de variant de la CN340 queda substituït per el nou tram en construcció. En aquesta zona també es relliga la vialitat amb la prevista a Terres Cavades i la nova ordenació del actual camp del Nàstic. Lligat amb lo anterior, per ho físicament allunat es el nou Pla de Millora Urbana (PMU) de la zona entre Camp Clar i Bonavista, que converteix aquell descampat en una ciutat esportiva i també dona continuïtat aquests dos nuclis de població.

També té força importància la reordenació del turó de la Oliva, per que la seva situació entre els creixements residencials de Sant Pere Sascelades i Terres Cavades, precisava una bona planificació de conjunt. També la zona universitària s’adapta i amplia a la nova ordenació complementaria de l’actual.
Una nova zona de gran magnitud es la zona entre Sant Salvador i Rodolat de Moro, es tracta d’una proposta d’aconseguir una gran cessió de verd (bosc) ampliant la protecció de l Pont del Diable, un equipament extensiu al mig i una vialitat estratègica de connexió entre el dos nuclis indicats i el barri de sant Pere i sant Pau, amb una connexió amb una infrastructura existent per travessar l’autopista. L’edificació de ciutat jardí es concentra entre el Rodolat del Moro i Mas dels Frares.

Entre Sant Salvador i Sant Ramon es completa la planificació d‘un sol urbanitzable que permetrà cohesionar els dos barris i preparar l’avda. de l’estació de l’AVE fins a Perafort. Industrialment s’ha optat per una intensificació del tipus “terciari”, o sigui, prioritzar els serveis i el tipus “aparador” en detriment de l’industria molesta. S’ha recollit el Pla director de la Indústria i el turisme en les zones afectades, i s’ha incorporat la previsió del CIM de la carretera de Reus. Amb la finalitat d’unificar usos, s’ha passat a residencial el previst polígon (PP10) industrial davant el Carrefour.

Es molt singular entre el conjunt del municipis costaners la reserva ecològica i mediambiental que es fa de les zona rústica entre La Mora-Tamarit i Altafulla, i la zona de la platja Llarga i el seu espai interior fins el PP28 de Masrabasa. Així el Pla de Costes ha pogut consolidar aquesta protecció d’un important tram del litoral Mediterrani. L’únic creixement de la part de La Mora per damunt de l’autopista correspon a un paratge junt a la depuradora del Gaia i de l’àrea de servei de l’autopista. La amplia aplicació de la llei d’urbanisme pel que respecta a les reserves de sol per habitatges de Protecció Oficial, ha suposat que la tercera part dels nous habitatges previstos en els sectors i polígons de nou planejament, siguin d’aquest regim social.

En resum, aquest nou planejament urbanístic de Tarragona, dissenya una ciutat que aspira a un nombre d’habitants entre 180 i 190 mil, buscant l’equilibri entre aquesta població, els llocs de treball, i la protecció del Patrimoni amb un ampli Catàleg, en definitiva, el POUM analitza tots els aspectes que afecten al creixement i serveix per definir les possibilitats de creixement de la ciutat en els propers anys. L’esforç i el temps invertit en la redacció, han de servir per fer una ciutat cohesionada malgrat la seva configuració topogràfica i històrica; equilibrada en tots els aspectes per la seva pluralitat, sostenible per la seva densificació i distribució en el territori, reconeguda pel seu patrimoni i potent per la seva activitat comercial, portuària, industrial, serveis, en definitiva sigui encara mes la ciutat atractiva que hem heretat del nostres pares i que hem de millorar pels nostres fills.

PODEU CONSULTAR EL PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL EN L'APARTAT NOVETATS DE LA PÀGINA WEB DE L'AJUNTAMENT