Encaix
Forma simple. Sense prémer el llapis. Ocupem quasi tot el full.
- Observem la forma de la cara que volem dibuixar (ovalada, quadrada, allargada)
- Marquem les línies d'estructura de la cara
-
A la línia vertical que parteix la cara marquem l'alçada del front (mirem si és ample o estret, la forma que retalla el naixement dels cabells... i on anirien les celles
-
Observem la forma de les celles (en punya al mig, en forma d'arc, si estan molt juntes, separades, espesses....
-
Observem l'emoció que expressen: inclinades ascendent, inclinades descendent...
-
- A la línia horitzontal del mig, fem dues formes d’ametlles: són els ulls. En una cara perfecta anatòmicament, 5 ulls s’ajusten a l’amplada de la cara, amb l’espai d’un ull entre els dos a dibuixar.
- Amb tot, si dibuixem del natural, observem com n'estan de junts o separats, si són grans o petits, rodons o ametllats.
- Mirem la forma de les pestanyes (llargues o curtes, espesses, direcció). El cantó interior de la majoria dels ulls s’inclina cap avall, mentre que el cantó exterior pot estar cap amunt o cap avall, varia.
- Observem l'emoció que expressen: cap a baix: tristos / molt oberts: sorpresa / ametllats: riure...
- A la línia de sota del centre, dibuixem el nas. És més estret a prop dels ulls i més ampli a les fosses nasals. Observem com la punta baixa. El nas de cada persona és únic i si esteu fent un retrat, capturar el nas perfectament donarà molta més autoritat al nostre dibuix.
- Col·loquem-lo bé al seu lloc en les línies directrius de la cara.
- Observem la forma: si és llarg o curt, gruixut o petit, en punxa cap a munt, o en punxa cap a baix com una bruixa...
- Tornem a la línia horitzontal al centre. A banda i banda, fem les orelles (col·loquem-les en relació al nas i els ulls). Tinguem en compte que són força amples a la part superior i, després, s'encanyen cap als llops. Alguns llops són arrestats i altres alliberats.
- Afegim la boca.
- Fem una "m" molt suau que definirà la separació dels llavis. Observem si és més o menys ampla que l'amplada del nas. Observem la forma d'aquesta "m" (si és molt recta, ascendent, descendent, inclinada...observem també l'emoció que expressa).
- Ara fem una "V" molt llisa i ampla que vagi una mica més enllà de la línia de fons. Aquest serà el llavi inferior. Observem si és prim o molsut...
- Tanquem aquesta línia de somriure amb una "M" ampla i llisa: la part superior del llavi superior. Observem si aquesta "M" és molt pronunciada o suau, si el llavi superior és prim o molsut...
- Dibuixem els cabells.
- Observem que els cabells no estan per sobre de l'oval de la cara, sinó que formen part d'una part del front.
- Observem la forma del tallat i l'estructura (col·loquem la ratlla del pentinat al mig, a un costat....). A partir d'aquesta ratlla, donem forma als cabells en la direcció en la qual van.
- Acabeu fent el coll. El coll és més gruixut del que ens pensem. Els costats comencen a la part superior de la línia de la mandíbula i baixen corbes (sovint no el dibuixem o el fem massa prim, tant que no aguantaria el pes del cap).
Consells
-
Dibuixa el que veus, no el que creus que hauria de ser. Potser l’habilitat més important que puguis cultivar com a artista és la capacitat de veure. Si vols produir alguna cosa realista, has de deixar tots els supòsits que tens sobre com estan dissenyades les coses i aprendre a veure com són realment les funcions. Totes les cares són diferents. Mira on es troben les funcions a la cara en proporció a les altres. Observa les ombres (les ombres marquen el volum únic de cada cara).
-
Sempre permet que la gent critiqui els teus dibuixos, especialment si la persona entén el tema.
-
Recorda que la teva cara ha de mostrar caràcter. Així doncs, pensa si vols dibuixar algú fort o més tímid: adapta el dibuix a la teva personalitat. Tingues en compte que, quan es tracta de cares, cada detall pot marcar una diferència enorme.
-
Hi ha diferències claus entre la cara masculina i la femenina: la cara tradicionalment masculina té un nas més sobresortint, una barbeta més quadrada i ampla, celles més rectes, llavis més prims i uns ulls menys oberts.