Aquesta tardor arrenca el primer cicle de “Què diu que fan? Escenaris de la Catalunya Sud”, un projecte de la Xarxa Territorial de Tarragona del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM), per la promoció cultural en aquest territori a través d’un circuit de gires.

Aquest matí, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i representants dels 15 municipis de la demarcació de Tarragona que hi participen han presentat la primera edició del cicle. Enguany girarà al voltant de la memòria democràtica, amb el títol “Veus i silencis de la memòria” amb una programació de 16 activitats que esdevindran a Tarragona, El Vendrell, Reus, Cambrils, Valls, Mont-roig, Alcover, Amposta, Alcanar, Tortosa, Riudoms, Vandellós-Hospitalet i la Canonja, El Morell i La Ràpita.

La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha assistit a la presentació que s'ha fet aquest matí al teatre d'Alcanar. La voluntat del projecte és descentralitzar la cartellera d’arts escèniques, impulsar el panorama escenicomusical de Catalunya i fer-ho en col·laboració amb els agents locals i supralocals -ajuntaments, diputacions i consells comarcals-, així com potenciar la cooperació entre els teatres públics del país.

Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, la petja de la Memòria és ineludible i ha sorgit com una tema sobre el qual desenvolupar-hi propostes artístiques que permetin la participació de la ciutadania i reflexionin sobre la història del territori. Les arts escèniques esdevenen una eina per no oblidar, per recordar, de manera individual i col·lectiva, el passat i tenir present aquesta mirada pel futur.

La vocació d’aquest projecte de col·laboració és precisament donar visibilitat a aquesta part del territori i que el treball en xarxa tingui una continuïtat en edicions futures.

Els espectacles programats pel cicle d’aquest any són:

• 36 poemes a partir del 36 de Ricard Creus, (Barcelona 1928-Anglès 2021) que parla de la guerra, de la postguerra, i de la lluita silenciosa que va portar a la recuperació de les llibertats. 
• Mort a les cunetes, recorda la nit del 9 de febrer de 1939, quan nou republicans civils van ser trets de la presó de Manresa per un escamot de guàrdies civils que els van traslladar fins a un quilòmetre de la casa de Can Maçana i allà els van executar. Un d'ells, en Josep Nin Porta, va aconseguir sobreviure i explicar-ho.
• El mestre i el mar, una ficció basada en la història real d’Antoni Benaiges, un mestre català assassinat el juliol de 1936 a la zona de La Pedraja, a Burgos. La Júlia, una noia de Barcelona, passa l’últim estiu a la casa del poble dels seus avis, a Burgos. Alhora, una fossa comuna de la Guerra Civil està sent exhumada molt a prop d’allà. 
• Memòries oblidades. L’Aurora torna al poble per fer-hi de mestre, la Teresa, la seva amiga de tota la vida, l’espera amb l’alegria que corre per tot el poble amb l'arribada de la República. Tot s’estronca, però, amb l’aixecament militar i l’inici de la guerra, de nou, les dones, han de triar, la lluita o la família. Dues dones, dues històries, i una memòria col·lectiva que hem oblidat.
• L'enterrador es basa lliurement en les vivències de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badia Navarro conegut també com “l’enterrador de Paterna”, de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i ràdio, com l’episodi V de la sèrie Vidas enterrades, emès en el programa “A vivir que son dos días” de la Cadena SER, a partir d’una recerca realitzada per la periodista Conchi Cejudo
• La Primera, un espectacle teatral que homenatja a la primera alcaldessa de Catalunya: Nativitat Yarza Planas, mestra, activista feminista i miliciana. A totes les primeres que van trencar barreres i a les mestres de la República
• Els darrers dies de la República Catalana és la narració verídica dels dies dramàtics viscuts per l'escriptor i polític Antoni Rovira i Virgili quan entra en fase culminant l'ofensiva final de Franco contra Catalunya.         
• Molotov Cipriano, fill de camperols pobres andalusos va arribar a “Sabadell fugint de la misèria”, cercant la llibertat i va morir l'any 1973 a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus després d'ingerir cinc glops d'un còctel Molotov. El cas va ser silenciat i contrasta amb l'impacte internacional del cas Puig Antich, que va produir-se al mateix temps                         
• Jo vinc d'un altre temps, espectacle de creació del Teatre Fortuny a partir de l'obra de Ricard Creus A través de poesies, l’obra fa un recorregut per la vida d’un pescador que va veure marcada la seva infantesa per la Guerra Civil.
• Més que un club, el feixisme contra el Barça. A través dels Presidents Gamper, Sunyol i Casals que van patir la injustícia d’un Estat opressor, del primer crac del futbol Josep Samitier i de l’igualadí Rossend Calvet, que va salvar el club de la seva desaparició, volem explicar aquesta història. Un homenatge a totes aquestes personalitats i a l’Avi del Barça simbolitzat en la figura de Joan Casals, que ens va deixar el passat 14 de febrer als 90 anys. El periodista Enric Calpena ho diu molt clar: “Amb el Barça, s’entén la història de Catalunya” Aquest novembre el FC Barcelona celebra el seu 125è aniversari.

També es farà una visita als refugis antiaeris a Canonja. Podeu consultar al web la programació i el calendari.