Els creadors Daniel García Andújar, Fernando Sánchez Castillo i Laia Estruch deixaran aquest mes de novembre empremta artística a Tarragona amb intervencions en espais emblemàtics de la ciutat. Les tres accions formen part del cicle experimental El que queda després amb què el Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, Mèdol, defensa la intervenció en l’espai públic com a eina per alliberar la creativitat i fomentar el pensament crític al voltant de qüestions com la justícia social o els drets civils. 

La consellera Sandra Ramos ha recordat que entre les prioritats de Mèdol es troba “apropar l’art a tothom i augmentar la presència de les arts al carrer, un art que ens faci reflexionar com a ciutadans. La creació artística sovint és concebuda com una expressió de compromís i de resistència, una eina per provocar debat”, ha expressat Ramos. Per la seva banda, el director del Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, Vicent Fibla, ha explicat que “amb el cicle El que queda després s’han programat diferents accions que van a trobar el públic en entorns carregats de simbolisme i interpel·len a la seva consciència”.  

La primera de les accions es desenvoluparà aquest divendres 10 de novembre a les 17 h i atraurà les mirades a l’edifici de l’antiga seu del Banc d’Espanya, a la Rambla Nova. Daniel García Andújar i estudiants de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona han estat treballant durant tres dies en aquest espai tot preparant a partir de tallers una proposta performativa al voltant de tres conceptes: la propaganda, l’eslògan i la intel·ligència artificial. 

Demà divendres a la tarda, els activistes penjaran pancartes a la façana de l’emblemàtic edifici. Els missatges convidaran els vianants a reflexionar sobre qüestions com el poder, l’autoritat i la interpretació de la història. 

La segona de les accions dins del cicle El que queda després porta la firma de l’escultor Fernando Sánchez Castillo i té com a protagonista el Negret, una escultura d’època romana trobada a Tarragona que representa un esclau i forma part del fons patrimonial del Museu Nacional Arqueològic. Sánchez Castillo ha creat un cap idèntic al del Negret, un lampadari del segle I, però ha fet servir la proporció de la gegantina estàtua de l’emperador que presidia el Temple d’August, a la Tarraco de fa gairebé dos mil·lennis.  

“El Negret és un esclau. Representa la digna veu de les persones que treballen i que sostenen amb el seu esforç i la seva suor als poderosos”, explica Fernando Sánchez. Dijous 16 de novembre a les 19 h la figura quedarà instal·lada a la muralla romana, al portal de Sant Antoni, mirant al mar. La instal·lació projecta missatges lumínics de contingut universal en codi morse. En el disseny de contingut d’aquests missatges Sánchez Castillo ha col·laborat amb l’hispanista Ian Gibson.  

“El cap és només una part del cos. M’agradaria completar la figura i que quedés instal·lada de forma permanent en algun espai emblemàtic de la ciutat”, explica Sánchez Castillo. 

L’última de les accions previstes dins del cicle El que queda després és una performance amb què l’artista Laia Estruch ret homenatge als ocells. Divendres 24 a les 18 h, l’artista ocuparà l’interior de l’església de Sant Llorenç, a la plaça de la Pagesia, i durà a terme la performance Ocells perduts, amb què la veu i el cos de l’artista emulen els cants i les crides que fan els ocells migratoris.  

La pràctica d’Estruch se situa a cavall entre l’escultura i l’acció artística. De la mateixa manera que fem els humans, els ocells sovint utilitzen els sons per assenyalar la seva presència. El seu territori esdevé un escenari on poden interpretar i expressar la seva existència a través del cant, convertint-se en un lloc d'exhibició on poden ser observats i escoltats. Estruch sintonitza amb l'ambient acústic del paisatge que l'envolta per a establir un diàleg amb l'entorn i les aus que l'habiten, a la recerca de veus que es trobin a mig camí entre l'ésser humà i l'animal.