Durant els darrers mesos l'artista Mikel Morlas ha investigat al voltant del paper de l'art als contextos laborals, analitzant els seus beneficis i els criteris que haurien de guiar les intervencions artístiques a les empreses i organitzacions. Els resultats de la recerca es presenten avui dimarts 13 de setembre a les 19 h al Museu d’Art Modern, sota el nom de Crank, i alhora donen el tret de sortida a una segona fase, oberta a la col·laboració de persones, empreses i organitzacions de la demarcació que desitgin experimentar amb l'art als llocs de treball.

Les pràctiques artístiques surten cada cop més sovint dels museus i escenaris habituals per inserir-se a la quotidianitat  aportant noves experiències i significats en el dia a dia de les persones. I això es fa extensible també al llocs de treball, als que hi passem una part molt important de la nostra vida. No és estrany trobar obres d'art a les oficines i altres espais dels centres de treball. Però, amb quin criteri s'han escollit? Sovint el potencial d'una obra d'art es perd per falta de coherència entre la cultura de l'empresa i el que aquella vol expressar.

Aquest és el punt de partida de CRANK, el nou projecte impulsat el Centre d'Art de Tarragona - El Teler de Llum a iniciativa de Mikel Morlas, artista i facilitador de processos creatius i d'aprenentatge, qui durant els darrers mesos ha estat investigant els vincles entre les històries i teories de l'art i del management (gestió d'empreses i organitzacions); amb l'objectiu de definir els aspectes a tenir en compte a l'hora d'introduir l'art a un entorn laboral i provocar efectes positius, tant per a les persones com per a les organitzacions, com son el foment de la creativitat, la millora de la comunicació, la compartició de valors i cultura o l'increment de la motivació, entre d'altres que s'han constatat per diversos equips de recerca al voltant d'experiències d'arreu del món.

Per a Mikel Morlas una intervenció artística en un context organitzatiu i/o social actua com una manovella (en anglès, CRANK, que també significa “donar una volta a”) ja que produeix un petit moviment capaç d'impulsar quelcom més gran que ella mateixa. Per fer aquesta afirmació es bassa en la seva trajectòria com a artista que ha treballat en contextos socials i organitzatius; especialment en les seves experiències a Conexiones Improbables, projecte nascut al País Basc que vincula artistes amb empreses per col·laborar en processos d'innovació. Però, també en d'altres experiències al voltant de les pràctiques artístiques en contextos organitzatius que ha conegut a partir a diverses recerques que ha portat a terme en aquest camp; una de les quals s'ha desenvolupat durant els darrers mesos dins el marc de CRANK.