La consellera de Cultura de l’Ajuntament, Begoña Floria, i l’artista Àngel Pomerol han presentat aquest matí la intervenció “La plusvàlua està pels núvols”, que pot visitar-se als porxos  de l’Antiga Audiència fins al 15 de febrer.

Les concentracions de tendes d’acampada s’han convertit en un fet habitual els últims anys. Permeten apropiar-nos d’un espai públic no idoni, convertint-lo en un lloc antropològic transitori, un no lloc. Un no lloc és un campament de trànsit on s’estacionen els refugiats del planeta, així una tenda es converteix en una bombolla d’intimitat dins l’espai públic ocupat pels indignats o rebutjats de les societats contemporànies.

Àngel Pomerol diu que aquesta proposta juga amb la paradoxa d’invertir el signe, el símbol i el significat de l’habitacle. I l’artista es qüestiona si el resultat d’aquesta intervenció estetitza cínicament un problema, fagocitant unes reivindicacions socials i la cruel realitat en la qual viuen refugiats polítics i indignats de tota mena, que ocupen un espai habitant-lo temporalment.

És a dir, si es converteix en una “anècdota demagògica” o en un discurs codificat en el qual es congela el conflicte, posant-se al servei de valors polítics, populistes o esteticistes, o, aporta una “experiència” que va més enllà d’una metàfora surrealista de la dictadura d’aquesta realitat que patim.

El títol de la intervenció és un recurs retòric en el qual es fa un símil amb el lloc que ocupen les tendes i la definició de plusvàlua.

Monuments és el nou programa d’El Teler de Llum destinat a “conquerir” nous espais de la via pública per a l’art contemporani, demanant a artistes del territori, amb una trajectòria consolidada, propostes específiques que “monumentalitzin” a través de l’art el moment que ens ha tocat viure.

L’artista

Àngel Pomerol (Tarragona, 1961) és escultor, pintor i professor d’art visuals. Graduat en escultura per l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona i llicenciat en Belles Arts en la Universitat de Barcelona, ha participat en diverses exposicions col·lectives com,  per exemple, el X Premi Tapiró al Museu d’Art de Tarragona (1987), Deu Premis fi de carrera al Palau de la Diputació de Tarragona (1987), Portes Obertes a l’Escola de Magisteri de la URV (1987) o el IX Saló d’Arts Plàstiques del Centre de Lectura de Reus (1988).

De les seves exposicions individuals destaquen: "Estètica Versus Estètica" al Centre de Lectura de Reus (1993), "Orfeuland" al Museu d’Art Modern de Tarragona (2002), "Cases Invisibles" a Signic Fotografia dins de la Primavera Fotogràfica (2002) o "In Memoriam" també al Museu d’Art Modern de Tarragona (2013).

Ha estat guardonat amb el Premi Fi d’Estudis de l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona (1988), l’accèssit al Premi de Pintura Tapiró al Museu d’Art Modern de Tarragona (2006), l’accèssit al Premi d’Escultura Julio Antonio també al Museu d’Art Modern de Tarragona (2010), premi que va rebre finalment al 2012.