El passat dimecres 11 de febrer, a les 17.30 hores, a la Sala de Graus de la URV, el professor coordinador de l'Aula d'Art URV, Antonio Salcedo, va presentar l'exposició de Jorge Conde (Barcelona, 1968) "#esegalloquieremaíz", comissariada per les alumnes del Curs de Comissariat de la URV, Aida Marín, Anna M. Andevert, Beatriz Luque i Magda Guillén. Pel que fa a l'exposició pròpiament dita, organitzada per l'Aula d'Art de la URV i El Teler de Llum, actualment té lloc a la biblioteca del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (CRAI de la URV), i hi estarà vigent fins al 27 de febrer.

Aquesta exposició parteix de la idea de crear un debat en la comunitat universitària sobre els fets ocorreguts a Iguala, Mèxic, el passat 2014: els assassinats i desaparició de més de 43 estudiants de magisteri de la històrica Escuela Normal Rural de Ayotzinapa. El tràgic succés ha causat gran impacte en l'opinió pública internacional i, considerant que tan terrorífiques i brutals morts no han de caure en l'oblit, s'ha proposat l'exposició "#esegalloquieremaíz", dins del cicle d'exposicions que organitza l’Aula d’Art URV.

L'artista, coneixedor de la vida de Mèxic per haver viscut allí durant cinc anys, s'ha sentit motivat per les comissàries per adaptar les seves obres a aquest discurs i n'ha creat unes altres expressament per a aquesta exposició, que neix amb esperit itinerant a altres universitats catalanes que puguin estar interessades a debatre aquest assumpte tan candent, amb la intenció de despertar consciències. Els alumnes del Campus seran interpel·lats a donar la seva interpretació de l'exposició mitjançant una sèrie de missatges escrits i gràfics que seran publicats en un fanzine que es publicarà després de la clausura de l'exposició. Tot això amb la intenció que el cas Iguala de Mèxic, en el qual es barregen la impunitat i la corrupció política, no caigui en l'oblit.

Al mateix temps s'ha obert concurs a Instagram en el qual es pot participar amb fotografies inspirades en el tema d’aquesta exposició o qualsevol que es cregui convenient. Les i els participants poden etiquetar-les amb el hashtag #esegalloquieremaíz.

L'activitat global ha estat patrocinada per les empreses Silva Editorial i El Vi a Punt. En la part de vídeo ha col·laborat andonisemueve.blogspot.com.

Què explica l’artista Jorge Conde sobre aquesta obra?

Es pot consultar més informació al blog de l’artista Jorge Conde: 

"Jorge Conde (Barcelona, 1968) define #esegalloquieremaíz como una reflexión artística sobre los hechos acontecidos en Iguala (México) la noche del 26 y la madrugada del 27 de septiembre de 2014: los brutales asesinatos de 6 personas y la posterior desaparición de 43 estudiantes de magisterio de la histórica Escuela Normal Rural de Ayotzinapa, también conocidos como “normalistas”.

Este trágico suceso ha causado gran impacto en la opinión pública internacional y, más allá de su atrocidad y las peculiaridades locales, evidencia problemas comunes a muchas sociedades contemporáneas: corrupción, codicia, violencia, impunidad, la turbia relación entre el poder político, el crimen organizado y los medios de comunicación, crisis de valores, opacidad y debilidad institucional, dudosa separación de poderes, justicia devaluada y de lenta aplicación, desigualdad, desmemoria colectiva, etc.

El título del proyecto, “Ese gallo quiere maíz”, es una cita literal atribuida al militar y dictador mexicano Porfirio Díaz (1830-1915) quien, al sentirse molesto por el comportamiento de sus detractores, ordenaba que los apaciguasen con billetes o con balas de plomo. El artista, conocedor de la vida de México por haber vivido allí durante cinco años, ha adaptado algunas de sus obras a esta propuesta discursiva y realizado otras específicamente para esta exposición, que nace con vocación revulsiva y espíritu itinerante.

El proyecto #esegalloquieremaíz también supone un ensayo que nos interroga sobre la función social del arte, su capacidad para despertar conciencias y promover debates útiles para la ciudadanía en su conjunto. Para ello, Jorge Conde aborda la tragedia de Ayotzinapa mediante una estrategia híbrida ideada para crear sinergias y complicidades entre realidad y ficción, empleando técnicas y recursos provenientes de campos tan aparentemente dispares como las artes visuales (fotografía, vídeo e instalación), el periodismo (narrativas veraces e impostoras), la propaganda política (relato electoralista prefabricado) y la historiografía (recopilaciones interesadas, material de archivo y documentos)."