Al Consell Plenari d'avui, l’Àrea de Cultura demanarà que s’inicïin els tràmits per tal d’atorgar els títols de fills predilectes a quatre presones destacades de la ciutat a títol pòstum; com són el músic Tony Urbano, la poeta Montserrat Abelló, l’actriu Mercè Anglès i al filòleg i editor Jaume Vallcorba Plana. També se sol·licitarà el procediment per tal d’atorgar la Distinció, també a títol pòstum, al Mèrit Esportiu, a Jesús Sanjosé, persona molt implicada amb el bàsquet tarragoní.

Adjuntem breus biografies:

Tony Urbano (1956-2014)
El músic tarragoní excomponent del grup Leño, Tony Urbano, va morir el passat 27 d’agost de 2014 a l’edat de 58 anys després d'una llarga malaltia. José Antonio Urbano Gornals va néixer a Tarragona el 14 d’agost de 1956 i es va convertir en el baixista d’aquesta destacada banda de rock liderada per Rosendo Mercado i integrada per un altre tarragoní a la bateria, Ramiro Penas. Tots dos assajaven en un local proper al cementiri i tots dos van marxar a Madrid moguts pels seus interessos musicals.Tony Urbano tenia 17 anys quan va deixar Tarragona.

Amb Leño es van convertir en un dels màxims exponents del rock urbà a l’Estat. La banda es va dissoldre el 1983 amb 5 àlbums a les esquenes i diversos recopilatoris i gires. Urbano va ser un dels baixistes més prolífics de les dècades dels 80 i 90 i un dels precursors de l’anomenat ‘rock de carrer". Durant la seva extensa trajectòria musical, el tarragoní va participar en grups com ‘Coz’ i 'Leño' però també va acompanyar Miguel Ríos i Luz Casal. En la faceta com a creador, Tony Urbano va registrar més de 40 cançons en coautoria amb altres músics. 'Maneras de vivir', 'La Fina' o 'Más madera' són alguns dels temes més coneguts.

Montserrat Abelló (1918 –2014)
Poeta i traductora. Montserrat Abelló ha estat una de les més grans poetes catalanes del darrer quart del s. XX i inicis del XXI. A la seva qualitat poètica uneix la reivindicativa dels drets de la dona. Ha obtingut alguns dels guardons més rellevants de la cultura catalana, com ara la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca com a traductora (1998), el Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia (1999) per Dins l'esfera del temps, el Premi Cavall Verd–Josep M. Llompart de poesia (2003) per Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002; la Lletra d'Or (2003) també per Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002; el Premi Cavall Verd–Rafel Jaume de traducció poètica (2007), per Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963, de Sylvia Plath; el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2008), pel conjunt de la seva obra com a poeta i traductora; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2008) i el Premi Nacional de Cultura (2008), aquests dos darrers per la seva trajectòria professional i artística. El 2005 la Universitat de Vic li va retre homenatge durant les IX jornades de Traducció, que van acollir el primer Congrés Internacional sobre Gènere i Traducció. L’octubre de 2006 va oficiar com la poeta d'honor en el 6è Festival de Poesia de Sant Cugat. El 2003 va rebre un homenatge dels Escriptors del Camp de Tarragona a la seva ciutat natal i el 2011 va pronunciar el pregó de la festa de Santa Tecla. Ha publicat una dotzena de llibres de poesia i 25 traduccions. Amb poemes traduïts per ella s’han creat quatre espectacles. Els seus poemes han estat musicats per Txiki Berraondo (1980) o Mariona Sagarra (2007).

Mercè Anglès (1961-2014)
Actriu i emprenedora en el món de les arts escèniques. Va estudiar a l’Escola d’actors de Barcelona (1978-79), l’Escola Municipal d’Art Dramàtic Josep Yxart, de Tarragona (1980-1984), l’École Florent, de París (1986-88) i amb Jacques Lécoq (1987-88), Jerzy Grotowski (1988-89) i Peter Brook. Durant els anys 80 del segle passat va participar en una gran quantitat d’iniciatives teatrals a la ciutat de Tarragona, sobretot amb les Companyies La Moderna, Teatre Instantani i Trono Villegas. A partir de 1990 comença a actuar amb regularitat en companyies i teatres de Barcelona. La seva iniciativa, capacitat de treball i gosadia van portar-la fundar, l’any 1993, una sala pròpia, la sala Artenbrut, al barri de Gràcia, que es va manteneir oberta fins a 2005, per on van passar moltes companyies de tota mena. Mentrestant, el 2002 constituïa la Companyia Q-Ars, junt amb l’actriu Anna Güell, a la qual va dedicar la major part de les seves energies fins al final. A més de la seva intensa activitat teatral, amb directors com Sergi Belbel, Calixto Bieito, Carme Portaceli o Ricard Salvat, també va actuar en curtmetratges i serials televisius, com Estació d’enllaç, Secrets de família o Laberint d’ombres. Malgrat que havia establert el camp de treball a Barcelona des de començament dels anys 90, continuava col·laborant amb el món de l’escena tarragoní quan se li demanava. Així, per exemple, va participar en l’acte inaugural del Teatre Tarragona, l’any 2012. Des de la seva activitat com a programadora de la Sala Artenbrut, va obrir la porta a moltes iniciatives gestades a la nostra ciutat.

Jaume Vallcorba Plana (1949-2014)
Filòleg i editor. Ha estat un dels noms més destacats en el món editorial català i espanyol dels darrers 40 anys, a través dels dos sengles que fundà, Quaderns Crema (1979) i Acantilado (1999). Gràcies a la particularitat del seu estil, els seus coneixements i els seus punt de vista, ambdues editorials s’han caracteritzat per la seva independència, han estat resposnables de la traducció i introducció de nombrosos autors clàssics, però, sobretot, de la configuració d’un gruix de narradors catalans, de la talla de Quim Monzó, Ferran Torrent, Ramon Solosa, Francesc Serés, Sergi Pàmies, etc. Per aquesta activitat va ser reconegut amb distincions com ara el Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial concedit pel Ministerio de Cultura (2002), la Medalla d'Or al mèrit cultural de Barcelona (2004), el Gran Orde al Mèrit Cultural concedit per la República de Polònia (2005), el Reconeixement al Mèrit Editorial de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (2010) i el Premi Nacional de Cultura (2014). A part de la seva tasca d’editor, va desenvolupar la seva tasca docent a les universitat de Burdeus, Lleida, Barcelona, on donava classes de Filologia Romànica, i a la Universitat Pompeu Fabra. És autor de nombrosos treballs sobre estètica i literatura medievals i de les avantguardes i també ha publicat tres reculls de poesia.

Jesús Sanjosé (1950-2014)
Sanjosé va ser, el 1978, un dels 20 socis fundadors del CBT, club al qual havia arribat procedent del Nàstic, on havia jugat i iniciat els seus passos com a tècnic. Va ser no obstant això en l'entitat blava on va destacar des de la banqueta en les diverses etapes en què va estar al capdavant del primer equip absolut masculí. De fet va ser el primer entrenador que va tenir el CBT a la temporada 1978-79 (i en la 1979-80). Va tornar a entrenar de la 1981-82 a la 1984-85, mentre que a la 1985-1986 es va fer càrrec de l'equip femení. Els seus millors temporades van arribar a partir de llavors, de nou amb els nois, als quals va dirigir una altra vegada a partir de la campanya 1986-87. Va aconseguir l'ascens a Segona Divisió en la 1987-88. I va estar al capdavant de l'equip també en les recordades fases a 1ª B: la de Càceres (1991) i la de Gandia (1992), on el CBT va pujar amb aquella plantilla de la qual formaven part jugadors com Berni Álvarez (avui entrenador del primer equip del CBT); Jordi Tombas, Paco Borrell, Miguel Anton, Xavi Puig, Jordi i Edu Canals, Jaume Andreu, José Martínez i Eduard Bonet.

Després d'aquell ascens Sanjosé també va dirigir al CBT a la històrica campanya 1992-1993 en la qual el club va comptar per primera vegada amb una plantilla professionalitzada i amb un jugador estranger, l'enyorat Mitch Smith. Va seguir un any més, fins a la 1993-94. A posteriori, Valls i Reus Deportiu van ser altres dels equips de Sanjosé, que en l'actualitat exercia com a cap d'administració del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, on portava més de dues dècades treballant.